Conference Agenda

Los archivos, los recuerdos y la historia están muy relacionados interactuando para formar y construir la memoria colectiva, familiar y la identidad social. Los profesionales de los archivos tenemos un papel importante en la transmisión de los documentos y de la memoria de cada institución y de la sociedad en general. Los archivos pueden actuar como verdaderos agentes educativos para transmitir la importancia de la preservación de la memoria como garantía de derechos fundamentales.

La educación en el momento actual presenta muchos retos y también muchas oportunidades. La realidad que nos rodea es compleja y debemos dotar al alumnado de diversos niveles educativos de herramientas que les permitan aprehenderla de forma significativa integrando distintas metodologías y diversos puntos de vista. La educación debe fomentar el pensamiento global, el sentido crítico, la capacidad de seleccionar y contrastar información para poner en marcha un proceso activo de investigación que se concrete en proyectos educativos, que deben contrastarse en las aulas. Las propuestas de aprendizaje interdisciplinar pueden incluir a los archivos en sus proyectos, de la misma forma que los archivos pueden -deben- poner en marcha servicios educativos, siendo recursos válidos de aprendizaje e investigación. Los archivos deben fomentar el uso de fuentes primarias en las aulas para todo tipo de proyectos, si bien son fundamentales para comprender el pasado y su influencia en el presente, garantizando también el futuro. Una de las claves además es que mediante los servicios educativos los archivos puedan convertirse en agentes educativos y a su vez, educando en la transmisión de la memoria individual y colectiva, las nuevas generaciones valoren y cuiden los archivos como algo importante que pueda ser cuidado y valorado para ser transmitido en el futuro. La labor educativa de los archivos es fundamental para dar a conocer las funciones de los archivos en la sociedad actual, como garantes de derechos fundamentales como el acceso a la información, la preservación de la memoria y la construcción de la identidad. Además, el trabajo con fuentes primarias de los archivos fomenta el desarrollo de habilidades críticas para evaluar la autenticidad y fiabilidad de los documentos y la interpretación de la información en su contexto. En la comunicación analizaremos y presentaremos la experiencia del Archivo Histórico Eclesiástico de Bizkaia en el campo educativo, destacando l labor realizada por el Centro ICARO y su programa educativo "Del archivo a las aulas y viceversa" destinado a todos los niveles educativos desde primaria a la Universidad. Presentaremos también un caso de éxito de colaboración interdisciplinar entre nuestro archivo y los centros educativos con un proyecto intergeneracional de transmisión de memoria y el resultado de una asignatura compartida entre archivo, museo y escuela de magisterio, cuyo objetivo es dotar a los futuros docentes de la mayor cantidad de recursos posibles para desempeñar su labor de forma interdisciplinar, aportando una visión renovada de archivos y museos, rompiendo estereotipos e imágenes preconcebidas. En todos los casos, los proyectos de innovación educativa han sido contrastados en aulas reales de primaria y secundaria, quedando patente una importante implicación colectiva que fue más allá del centro escolar. Además, los proyectos presentados por nuestro alumnado, innovadores y realistas a la vez, nos permiten pensar que nuestra propuesta docente interdisciplinar puede aplicarse con éxito en las aulas y que los archivos pueden ser agentes educativos, con recursos didácticos de gran interés.

Els dies 23, 24 i 25 de maig de 2024 es va organitzar a Lloret de Mar el primer seminari "Arxius i Turisme". A través d'aquesta ponència s'expliquen els objectius plantejats en l'organització d'aquest esdeveniment i les estratègies impulsades per reivindicar, recuperar i conservar els fons documentals vinculats món del turisme. Aquesta iniciativa també busca consolidar-se amb l'organització d'una segona edició que permeti aprofundir en els resultats obtinguts i establir noves línies de col·laboració.

El turisme genera un seguit de transformacions socials, econòmiques, comercials i territorials a bona part dels països; però, les institucions i els governs no s'han mostrat massa interessats en la salvaguarda dels fons documentals vinculats en aquest sector. Sens dubte, aquests fons són imprescindibles per entendre i contextualitzar els canvis produïts en els nostres territoris durant els darrers decennis.

És per això que, amb l’objectiu de donar a conèixer els fons documentals públics i privats generats entorn del turisme i incentivar-ne la recuperació, conservació i organització entre el sector turístic com a part del patrimoni documental de la nostra societat, es va impulsar a Lloret de Mar el primer seminari internacional “Arxius i Turisme”, de caràcter biennal, i que es va dur a terme els dies 23, 24 i 25 de maig de 2024.

A través de l’organització d’aquest seminari es van plantejar un seguit d’objectius i estratègies per tal de fomentar la interrelació de diferents àmbits professionals vinculats a la gestió de fons documentals del turisme, per a promoure acords de col·laboració entre els agents implicats, per a difondre i valorar experiències sobre el tractament de fons documentals, per a promoure iniciatives públiques que ajudin a preservar i conservar aquests fons i per a potenciar la creació d’un grup de treball, dins del Consell Internacional d’Arxius, que promogui la investigació i proposi solucions a les diverses problemàtiques que amenacen tots aquests fons documentals.

Sens dubte, a través de l'organització d’una segona edició de l’esmentat seminari, es podria aprofundir en els objectius ja iniciats i consolidar la seva importància com a espai de debat i reflexió al voltant de la relació entre arxius i turisme. Aquesta segona edició podria servir per donar continuïtat als acords establerts, ampliar la xarxa de professionals implicats i explorar noves eines i metodologies per a la preservació i difusió dels fons documentals turístics.

La consolidació d’aquesta trobada internacional reforça la idea que el patrimoni documental vinculat al turisme no només té un valor històric, sinó també cultural i econòmic. Amb el pas del temps, es fa més evident que els documents generats pel turisme són una font imprescindible per entendre les dinàmiques de canvi en les comunitats locals, l’impacte de l’activitat turística en el territori, i les narratives generades al voltant d’aquest fenomen.

Aquesta iniciativa, nascuda a Lloret de Mar, pot esdevenir un referent per a altres regions i països, posant de manifest la necessitat d’una col·laboració internacional en aquest àmbit. El fet que la conservació dels fons documentals relacionats amb el turisme esdevingui una prioritat pot marcar una diferència significativa en la manera com la societat percep i valora el seu patrimoni cultural en conjunt.

La crise des documents classifiés en France. Rôle des différents, réactions des institutions d'archives et des utilisateurs. La conséquence est qu'au delà d'une alliance forte entre archivistes et chercheurs, la reconnaissance du rôle des archives dansle débat démocratique a été justementmis en avant.

Début 2020, une vague de suspicion en provnance des hautes autorités de l'Etat atteint les nstitutions d' archivs gouvernementales en France La mise en oeuvre à la rigueur de l'Intrustion générale 1300 sur les documents classifiés remet en cause l'ouverture des archives ainsi désignées, et pas conséquent met en danger la recherche historique contemporiane, en particulier dans le domaine de l'histoire militaire, mais aussi les libertés démocratiques.

L'auteur, adjoint au directeur des Archives militaires françaises (SHD) analysera le processus de cette crise et les leçons à en tirer.

L’Oficina de Patrimoni Cultural a través de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona a través del Programa de Manteniment, amb l’equip d’arxivers itinerants, amb la gestió directa de 164 arxius municipals manté una línia de difusió i comunicació dels fons gestionats que té una marcada voluntat de recuperar i reivindicar la memòria local i que és la base que nodreix la memòria d’un país.

Des de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM), coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural i concretament des del Programa de Manteniment, amb l’equip d’arxivers itinerants, amb la gestió directa actual de 164 arxius municipals de municipis menors de 10.000 habitants ha desenvolupat una línia de difusió i recuperació de la memòria tant a partir dels fons documentals generats pels mateixos ajuntaments com pels fons privats ingressats.

La principal línia de difusió ha estat l’elaboració d’exposicions virtuals, coincidint amb la Setmana Internacional dels Arxius, tractant temàtiques que es troben a cavall de la història i la memòria local. Les temàtiques tractades han estat: el primer estiueig fins l’any 1936, la Mancomunitat de Catalunya, els refugiats de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), el teatre, l’ensenyament, desmuntant la República (1936-1950), la festa major, l’esport, el cinema, el patrimoni industrial. La major part d’aquests temes tenen una marcada relació amb la memòria històrica i democràtica del nostre país.

L’any 2024 vam celebrar els 20 anys de la XAM i s’han elaborat, entre altres activitats, unes càpsules en forma de vídeos curts que han servit per explicar la tasca dels arxivers i arxiveres, els fons documentals existents, els equipaments de la XAM i la seva relació amb la societat, amb l’important funció de recuperació de la memòria i identitat local.

La difusió de la història i de la memòria local a partir dels continguts dels arxius és una funció essencial envers els interessats, investigadors i ciutadans en general.

I considerem que el Congrés és una bona oportunitat per donar a conèixer aquest projecte singular de cooperació i de col·laboració entre la Diputació de Barcelona i els arxius municipals.