Conference Agenda

Preserving non-official documents is a challenge for archives. Citizens and communities lack the resources to build long-term archives, but their digital data will play a key role in historical research. The development of an educational program and the Citizen Archive Platform helps individuals to preserve and share their digital documents with archives. The platform allows users to submit data for future archival use. The session will explore strategies for preserving a city’s diverse history.

How can the history of a city's citizens and communities be preserved? The preservation of non-official documents is a new challenge for archives. Citizens and communities themselves have little capacity to build up archives and preserve them in the long term. However, their digital data is an essential element in preserving a picture of the present for the future. For historical research, they will be an important element in depicting the late 20th and early 21st centuries. The long-term preservation of photos, emails or social media accounts of citizens and communities, as well as future access to them, represent a great unknown for archives. In order to break down barriers and make it easier to hand documents in, the Graz City Archive and the Aschaffenburg City and Abbey Archive developed archival educational measures and the Citizen Archive Platform within the scope of the Creative Europe Program project “Dialog City”:

The measures in the field of archival education include a training program that can be adapted to the respective needs. In the pre-custodial area, we pursue the approach that supporting private individuals is also one of the tasks of archives. People should be enabled to preserve their digital documents for themselves, their descendants and potentially for an archive. We teach the basics of personal digital archiving in courses. This is not so much a top-down process, but rather a process of self-empowerment for the participants: Taking back control of their own digitality.

The Citizen Archive Platform (CAP) is a technical tool that supports archives in the transfer of data from non-administrative entities. Citizens and communities can use this web tool to offer both born-digital and retro-digitized data to an archive. The users enrich their submissions with metadata in an intuitive, user-friendly form. After reviewing and evaluating the submitted data, an OAIS-compliant Submission Information Package is downloadable. The CAP is an open source solution and designed for institutions to collect cultural heritage.

In the proposed co-lab session, the Citizen Archive Platform and its functions will first be presented, followed by a discussion with the audience. Topics will include the methods used by other archives to collect personal digital data, the challenges that occur and strategies to pass on the history of a city with its diverse communities.

Els arxius tenen el compromís de conservar una memòria plural i garantir la custòdia de fons representatius de les activitats de tots els col·lectius. En aquest sentit, s'ha impulsat el programa "Interseccionalitat i arxius", que se centrarà en quatre projectes principals: la dona i la perspectiva de gènere; la migració; les minories sexuals i de gènere; i el tractament de la diversitat funcional en els fons d'arxiu.

La interseccionalitat manté que les conceptualitzacions clàssiques d'opressió en la societat –com el racisme, el sexisme, l'homofòbia, la xenofòbia i tots els prejudicis basats en la intolerància– no actuen de manera independent, sinó que aquestes formes d'exclusió estan interrelacionades, i en determinats contextos socials creen un sistema d'opressió que reflecteix la intersecció de múltiples formes de discriminació.

A partir d’aquest marc conceptual es pot entendre com succeeix la injustícia sistemàtica i la desigualtat social des d'una base multidimensional.

Des d’aquest punt de vista, l’arxivística s’ha convertit en un terreny fèrtil per al debat sobre la interseccionalitat de les identitats. En un moment en què la definició identitària adquireix protagonisme en el debat polític i social, els arxius tenen l’oportunitat de convertir-se en espais segurs que fomentin la investigació, el coneixement i, en darrera instància, el diàleg per canalitzar i moderar els conflictes entre aquestes identitats; uns conflictes que, fins i tot, poden arribar a generar violència entre diferents comunitats.

Des del SAMLM hem constatat que a la majoria d’arxius únicament es poden trobar els fons documentals de les grans personalitats, de les institucions més rellevants, de les administracions públiques i de les grans empreses. Massa sovint s’ignora la documentació relacionada amb les minories socials i els moviments col·lectius: la dona, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els migrants, el col·lectiu de persones amb diversitat funcional. Els arxius, en aquest sentit, també tenim el compromís social de conservar una memòria plural i d’assegurar la custòdia de fons documentals que siguin representatius de les activitats impulsades per tots els col·lectius. És per això que hem impulsat el programa “Interseccionalitat i arxius” que girarà al voltant de quatre projectes principals:

- La dona i la perspectiva de gènere als arxius.

- La maleta. Documents i relats de la migració

- Els colors dels documents. Les minories sexuals, afectives i de gènere a la documentació d’arxiu

- El tractament de la diversitat funcional als fons d’arxiu

A través de propostes multidisciplinars es planteja com recopilar i utilitzar materials d’arxiu d’una manera inclusiva, quins mètodes es poden utilitzar per detectar els col·lectius marginats, com s’esborren o es mantenen les interseccions a l’arxiu, com s’inclouen les veus marginades...

A partir de la identificació d’un conjunt documental significatiu en relació amb la comunitat gitana de Can Tunis a Barcelona el darrer terç de segle XX, inclòs dins d’un fons personal que custodiem a l’Arxiu de la UVic, volem abordar la problemàtica i estimular el debat en relació amb el tractament i la difusió que mereix aquesta agrupació. La funció arxiu, que es vol polièdrica i democràtica, com pot recollir el testimoni i les evidències de comunitats al marge del sistema com la dels gitanos?

PRESENTACIÓ

Els arxius han de vetllar per “conservar i difondre el patrimoni documental de forma que se’n garanteixi el valor cultural i contribueixi a la preservació de la memòria col·lectiva” (Codi deontològic dels arxivers catalans, basat en el del CIA-ICA). Ens hi sentim plenament alineats amb aquest valor, i més enllà, creiem fermament en la necessitat del caràcter democràtic dels arxius. És a dir, estem convençuts que aquests han de ser estructures d’estat (o de nacions, de territoris, d’institucions, etc.) el més plurals i complexes possible, tant com ho són les societats a les quals ofereixen servei i, en la mesura del possible, valor afegit.

És sota aquesta premissa que volem, d’una banda, comunicar una experiència concreta de tractament arxivístic que estem realitzant a l’Arxiu de la UVic i, d’altra banda, que aquesta serveixi de palanca per abordar una qüestió que pot ser perfectament compartida per col·legues. Concretament, ens referim a la “descoberta” (identificació?) de tot un conjunt de documentació relacionada amb la comunitat gitana de Can Tunis a Barcelona integrada dins del fons personal de la pedagoga catalana Maria Teresa Codina.

Per tant, disposem d’un fons documental produït per una il·lustre pedagoga catalana del segle XX que, en l’exercici de les seves actuacions acadèmiques, va anar aplegant diferents tipologies de documents que tenen la virtut, per ells mateixos, d’aproximar-nos i de descriure’ns la comunitat gitana de Can Tunis a Barcelona entre els anys 70 i 2000.

DEBAT

Més enllà de la professió que el col·lectiu arxiver exercim a les nostres institucions, i si acceptem que ens correspon a nosaltres preservar proactivament les evidències com a testimoni i memòria d’un present complex des del punt de vista social, ètnic o antropològic, quins recursos tenim per aproximar-nos a comunitats tan particulars com la gitana? Com fer-ho , tenint en compte l’escassedat de testimonis i produccions? A més, la interrelació tangencial amb els poders públics i la idiosincràsia endogàmica de la mateixa comunitat dificulta enormement que els arxius puguin nodrir-se de manifestacions documentals d’aquells col·lectius que viuen al marge.

Nosaltres, que hem tingut la sort de poder identificar documents que ens ofereixen de primera mà diversos aspectes dels gitanos, com podem difondre el caràcter singular d’aquests testimonis? Existeixen d’altres fons o col·leccions que puguin completar o oferir més context?