Conference Agenda

Proposta d'un paper més actiu dels arxius. Prendre la iniciativa per generar una documentació que, en un futur, serà clau per entendre el seu passat, és a dir el nostre present. En resum, marcar uns criteris arxivístics per a fer uns reprotatges fotogràfics del nostre entorn , a mena de radiografia quotidiana de la nostra societat, en cada àmbit territorial competencial.

El paper dels arxius sempre ha estat, lògicament per la seva pròpia essència, la de preservar la documentació que testimonia les diferents facetes de l'activitat humana. Els arxivers/eres hem estat, per dir-ho així, el garants d'aquests testimonis, encara que, això sí, bàsicament els receptors. Malgrat els avenços en una certa corresponsabilitat en la creació de la documentació administrativa pública, continuem estant en la darrera casella del procès documental. Per un altre costat, el nostre coneixement directe de la documentació que ha adquirit l'estatus d'històrica, així com l'experiència en l'avaluació de la documentació ens pot atorgar un paper més actiu. La proposta que plantejo és que els arxivers, com coneixedors del valor estructural de segons quina documentació, siguem també qui n'elaborem una d'específica per a que, en el futur, tingui un valor històric: en concret, que generem un reportatge fotogràfic del nostre entorn (en definitiva documentació no textual) que esdevingui una radiografia de la quotinianietat. Tots sabem que periodistes, fotògrafs i particulars fan milers i milers d'imatges diaries, però, per regla general d'esdeveniments singulars, recreacions artístiques o testimonials personals. En cap cas però, amb un criteri preestablert, sistemàtic i arxivistic. De la mateixa manera que quan avaluem la documentació textual per a la seva conservació permanent, s'han de preveure els valors històrics que creiem tindràn un interès en el futur, podriem fer una cosa semblant amb la documentació fotogràfica. Avançar-nos al fet i no haver d'esperar que algú ho hagi pensat. Ser nosaltres mateixos qui coordinem la creació d'un llegat gràfic del nostre àmbit competencial. Per tirar endavant el projecte, caldria marcar amb precisió al fotògraf que se li encarregui aquells elements que considerem bàsics i essencials per entendre la societat actual en la seva quotinianietat. Això vol dir fixar-nos no en allò més atractiu i destacat (ja profusament documentat) sinó en allò que sol passar desapercebut i que avui no considerem digne de menció per ser quotidià. Captures, detalls, moments, elements que amb els anys, pels canvis soferts, poden esdevenir identificatius i de gran interès per a l'estudi del nostre temps. Els criteris d'arxiu en la confecció de reportatges fotogràfics actuals a fi de deixar llegats "programats" pot ser un nou camí a recòrrer.

A l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat hem publicat una web amb un mapa interactiu de la ciutat de l’Hospitalet on hem geoposicionat més 5.500 imatges provinents d’expedients de llicències d’obres. A més de fer reviure la fisonomia de la ciutat amb les fotografies posicionades al mapa, hem decidit donar-los-hi vida literalment utilitzant Intel·ligència Artificial. El resultat és un autèntic Street Viu de la ciutat del passat en moviment.

A l’Arxiu Municipal de l’Hospitalet de Llobregat, amb la col·laboració del Servei de Sistemes d’Informació Territorial de l’Ajuntament, hem publicat un nou recurs per a la ciutadania. Es tracta d’una web (https://geoportal.l-h.cat/guiaurbana/guiaurbana_arxiu.html?l=ARX_CENTENARI/guhospitalet/nomcarrers/DIV_BAR) amb un mapa interactiu de la ciutat de l’Hospitalet, l’estil Google Maps, on hem geoposicionat més 5.500 imatges provinents d’expedients de llicències d’obres. Des de l’any 1955 a cada expedient d’aquest tipus, a més dels plànols de l’obra que es volia fer, també s’hi adjuntava una fotografia de l’indret, i molts cops dues: una d’abans de l’obra i una altra de després.

Aquestes fotografies permeten traslladar-nos a l’Hospitalet de la segona de meitat del segle XX i transitar pels carrers del passat a través del mapa.

Però, a més de fer reviure la fisonomia de la ciutat amb les fotografies posicionades al mapa, hem decidit donar-los-hi vida literalment. Utilitzant Intel·ligència Artificial hem animat algunes d’aquestes imatges dels carrers de l’Hospitalet. Hem triat aquelles on hi apareixen elements que podien posar-se en moviment, com per exemple persones o vehicles que circulen pel carrer. El resultat és increïble: un autèntic Street Viu de la ciutat del passat en moviment.

Our administration has made remarkable progress in preserving Sharjah's rich history. We actively document our heritage through oral history interviews with prominent contemporary figures who have significantly contributed to its narrative. Additionally, we maintain a specialized library that attracts rare and historical books and archives. This library serves as an invaluable resource for researchers, fostering a deeper understanding and appreciation of our cultural legacy.

Sharjah Archives, established in 2010 by Emiri Decree No (04) issued by His Highness Sheikh Dr. Sultan Bin Muhammad Al Qasimi, plays a pivotal role in preserving the documentary legacy of the region. Through its comprehensive collections, collaborative efforts, and community-focused initiatives, it ensures that Sharjah’s historical records are preserved and accessible for future generations. Oral history interviews serve as a cornerstone in enriching historical narratives by capturing firsthand accounts from contemporary figures, providing invaluable insights and perspectives that humanize history. These interviews bridge the gap between official records and personal experiences, adding depth and richness to our understanding of Sharjah’s evolution. The specialized library at Sharjah Archives is a hub for rare and historical books, attracting researchers and scholars globally. It houses critical resources for understanding Sharjah’s local history and its connections to global movements, reinforcing Sharjah’s reputation as a cultural and educational beacon. Research support is vital, providing access to historical documents that enable in-depth studies. Libraries and archives in Sharjah offer curated collections and expert guidance, supporting academic inquiry and contributing to a broader understanding of the city’s identity. Community engagement brings history to life through interactive exhibitions, public lectures, and educational programs, making history accessible and relevant, fostering a sense of pride and ownership in Sharjah’s heritage. Digital preservation safeguards historical documents and democratizes access to knowledge. By digitizing collections, Sharjah Archives ensures global accessibility, enhancing its reputation as a center of culture and learning. Ultimately, Sharjah Archives aims to be the main reference for archiving services, cultural materials, and research resources. By digitizing collections and organizing community-focused initiatives, it promotes awareness and appreciation of Sharjah’s legacy.

Digital archives are crucial for the sustainability of universities. The significance and upkeep of archives are dependent upon their status as an educational subject. The limited appeal of archives as an academic discipline may dissuade university administrations from investing in digital archive preservation, leading to restricted professional advancement opportunities. What are the reasons archives fail to promote research and strengthen national identity? What elements contribute to that?

Assessing, selecting, and accurately handling data are standard methods for measuring the effectiveness of digital repositories. Although these measures are essential for the organization of digital archives, they are inadequate for positioning digital archives as a fundamental component of a university's knowledge production process or for obtaining funding, especially in the Middle East. The limited appeal of archives as an academic discipline in the Middle East may arise from a confluence of historical, cultural, educational, and institutional factors. My observation indicates that this stems from either perceiving archives in Middle Eastern societies as static collections of historical documents rather than as dynamic resources for research, education, and cultural preservation, or from an absence of public outreach initiatives to highlight the importance of archives within schools and communities.

Furthermore, archives in the Middle East are often associated with governmental or religious organizations, which may limit their acknowledgment as tools for independent research or public education. Historical conflicts and political sensitivities in the region may require a cautious approach to archives, as they may contain politically or socially sensitive material. Oral traditions common in specific Middle Eastern cultures can reduce reliance on written documentation for transmitting history.

The lack of archival resources in educational curricula may result from systems that often prioritize disciplines like science, technology, engineering, and mathematics (STEM) over the humanities and social sciences. Many universities in various Middle Eastern regions lack archival programs or specialized training in archival studies, in contrast to institutions in Europe, the United States, Canada, and Australia. The deficient archival practices and associated infrastructure lead to many archives lacking modern facilities, digitized collections, or accessible systems, making them less appealing to students and educators. Bureaucratic limitations and a lack of transparency often obstruct access to archival materials, discouraging participation.

Nevertheless, universities cannot function without research resources. Over the past decade, electronic publications have emerged as substantial investments in academic resources. It aided educators in formulating course syllabi and enabled easy access to course materials. However, e-resources depend on secondary assessments, which may expedite research but restrict opportunities for original discovery. Students can improve their critical thinking skills and implicit knowledge by analyzing, interpreting, and drawing conclusions from raw data in digital records.

Consequently, to advocate for the visibility of archives within academia, it is essential to actively promote them as community resources or pedagogical instruments, dispelling the notion that historical materials are solely pertinent to historians, rather than to interdisciplinary fields such as sociology, anthropology, or literature. Establishing a platform for academic publications and conferences centered on Middle Eastern archives will promote the integration of archival research into history, cultural studies, and social science curricula in educational institutions. Public events, workshops, and school partnerships serve as strategies to engage younger generations with archival content via public exhibitions, educational programs, or online platforms. Encouraging early interest in preservation and research among younger generations through school partnerships is a fundamental step in nurturing a generation of students who are passionate about archives and their societal significance.

eOficines és una funcionalitat pròpia de l'Arxiu electrònic que permet capturar manualment documents procedents d’activitats municipals creats en aplicacions ofimàtiques i conservats als directoris electrònics corporatius. Aquests documents són capturats mitjançant una interfície de captura prèviament definida, segons la informació recollida amb l’anàlisi documental preceptiva i atenent a la classificació del Quadre de classificació uniforme de l’Ajuntament de Barcelona.

L’Arxiu electrònic de l’Ajuntament de Barcelona és el conjunt de components que permet la gestió adequada de tots els documents i expedients electrònics de l'actuació administrativa des de la seva creació i durant tot el temps que sigui necessària la seva conservació. Tant l’Arxiu electrònic com els elements que el componen estan definits al Model de gestió de documents i expedients electrònics (MGDE).

Un d’aquests elements és eOficines, que facilita la tramitació electrònica de procediments administratius de manera manual a través d’una funcionalitat pròpia de l’Arxiu electrònic, que permet la captura dels documents de forma classificada, segons el Quadre de Classificació Uniforme, facilita la utilització de signatura electrònica mitjançant el mòdul comú de signatures de l’Ajuntament de Barcelona i l’assignació de metadades pel que fa als documents i els expedients requerides pel MGDE.

Aquesta funcionalitat és possible perquè eOficines ha estat concebut com una interfície web de l’arxiu electrònic configurada en diferents espais de treball personalitzats per cadascuna de les unitats administratives que hi participen. Aquestes unitats produeixen documentació amb aplicacions ofimàtiques que conserven en els directoris corporatius. Una solució oferta des de la Direcció del Servei Municipal d’Arxius és la utilització de l’eina per facilitar la seva integració manual i directa a l’Arxiu electrònic amb totes les garanties i beneficis.

El primer projecte es va posar en marxa en 2020 i actualment hi ha més de 14 oficines amb 114 usuaris treballant en aquesta interfície de captura. Durant aquests anys s’ha comprovat els avantatges de l’eina, com afavorir la transformació digital dels procediments administratius de l’Ajuntament, l’òptima producció documental per part de les unitats administratives d’acord amb la normativa de procediment administratiu comú i el MGDE, una gestió més eficient i eficaç sobre la documentació generada garantint el control, accés, i seguretat dels expedients generats.

En l’actualitat es continua desenvolupant i millorant la funcionalitat d’aquesta eina a partir de l’aprenentatge empíric recollit des de la seva posada en marxa i l’experiència i pràctica de les oficines que tenen integrada algun procediment dins d’eOficines.

El mòdul de Records Management (RM) d’Opentext és l’eina tecnològica que ens permet definir i aplicar dins del repositori d'arxiu les polítiques de retenció, conservació i eliminació de documents electrònics dins de l’arxiu digital. Els calendaris es defineixen i s’executen per mitjà d’unes eines de l'RM: les Record Series Identifier (RSI), les Dispositions Serch (DS) i els Holds, i apliquen als documents electrònics i a les descripcions dels documents físics.

Records Management (RM) és el mòdul o interfície d’Opentext que permet administrar i aplicar les polítiques de conservació, eliminació i accés als objectes digitals dins de l’arxiu electrònic. Permet administrar objectes com els calendaris de conservació i accés; l’eliminació de documents i la suspensió de calendaris. Les polítiques apliquen a expedients electrònics i a descripcions de documents físics.

A l’arxiu electrònic, els documents tenen definit un cicle de vida que passa per diferents estats: tancat (amb accés lliure o restringit), en arxiu (amb accés lliure o restringit); conservació o destrucció.

Les eines de RM que ofereix Opentext per definir aquest cicle de vida dels expedients, per fer el pas pels diferents estats i per executar els esdeveniments que corresponen a cada estat són les següents:

Les Record Series Identifier (RSI): mecanisme que defineix el cicle de vida dels expedients i els seus terminis. Les RSI reflecteixen disposicions combinades de conservació i accés. S’han creat 24 RSI que parametritzen les disposicions de les 456 Normes de Conservació i accés de l’Ajuntament de Barcelona.

Les Dispositions Serch (DS) són el mecanisme que executa els calendaris i els canvis d’estat d’acord amb els terminis establerts a la RSI. La DS llença una cerca al Content Server que retorna una llista d’items que compleixen els criteris de la RSI. S’han creat 13 disposicions de canvi d’estat i 2 disposicions d'eliminació (eliminació de documents físics, eliminació de documents electrònics).

Els Holds són el mecanisme que permet aturar temporalment o suspendre l’aplicació dels calendaris. Exclou els objectes de l’aplicació de les DS. Actualment hem definit un hold que és la retenció per motius legals.

Fins al moment actual s’han portat a terme les tasques de configuració de l’eina (durant l’any 2023) i diversos plans de proves, en 2024. En 2025 està previst el pas a producció. S’observa que l’aplicació de les polítiques de conservació i eliminació a l’arxiu electrònic, amb les eines de RM té conseqüències tant a nivell funcional –apuntant canvis en el procediment d’eliminació – com a nivell organitzatiu –apuntant canvis de funcions i de responsabilitats dels diferents agents implicats en el procediment d’eliminació.

The Working Group on Sex-Affective and Gender Diversity Archives and Archivists of the International Council on Archives (ICA-SAGDAA-WG) and the Diverse Sexuality and Gender Section of the Society of American Archivists (SAA-DSGS) want to travel, together, on a journey of analysis, critique and discovery of the intense and powerful relationships established between archives, archival science and the community of people who feel outside the heteronormative and gender majority.

Throughout history, and worldwide, people who self-identify as part of the Sex-Affective and Gender Diversity (SAGD) collective have been (and continue to be) subject to marginalization and stigmatization, which has resulted in the destruction of a significant number of archives and documentation that would have helped us, today, to better understand their lives. We are particularly lacking in documentation generated by individuals and associations up until around 1900, and, on the other hand, we are witnessing an explosion of collective or community archives produced after the countercultural revolution of the 1960s, in our case especially since the Stonewall riots in 1969.

The Working Group on Sex-Affective and Gender Diversity Archives and Archivists of the International Council on Archives (ICA-SAGDAA-WG) and the Diverse Sexuality and Gender Section of the Society of American Archivists (SAA-DSGS) focus their work on the following points:

01-Archives and documents related to those individuals who are not identified with dominant heteronormativity and conventional gender rules.

02-Archives and documents related to associations and organizations of people of the SAGD.

03- People and organizations related to the archives of the SAGD, such as academics and scholars, professionals and workers, users, patrons and donors.

The main purposes are as follows:

01-Create guidelines and procedures for the recovery and archival treatment of archives, documents, collections and data related to individuals, associations, organizations and communities from around the world included in the SAGD.

02-Propose and promote activities, tools and practices to address the specificities of documentation on Sex-Affective and Gender Diversity in terms of acquisition, assessment, classification, description, dissemination and any other archival activity.

03-Create and maintain an online center for communication and exchange of resources aimed at SAGD archives and archivists, as well as other interested and/or related people, such as workers, users and patrons.

04- Raise awareness among the archival community of the importance of the challenges, responsibilities and opportunities inherent in the management of SAGD records and collections, especially the high risk of loss and destruction of these records and collections due to their specificity and the long and strong process of marginalization and stigmatization suffered throughout history and everywhere.

05-Foster communication and collaboration between SAGD community archives and institutional archives, and also an intersectional dialogue with other groups working on gender, women, social class, migrants, racialized people, people with special needs, indigenous people and any other group that has traditionally been ignored by institutional archives and archival science and practices.

ICA-SAGDAA-WG and SAA-DSGS are the only two professional organizations worldwide focused on these topics, and now we have an opportunity to work jointly for the Sex-affective and Gender Diversity archives and archivists.

Drawing on Artefactual’s conceptual model for digital preservation systems, this talk focuses on the importance of Information Packages preserved by an Open Archival Information System (OAIS). In software design, there are five core design principles for digital preservation systems that, taken together, represent the best chance to ensure data can persist over time and space. This talk will focus on one principle: the AIP must be the system’s primary concern as the source of truth.

The Reference Model for an Open Archival Information System (the OAIS) states that “the conceptual structure for supporting Long Term Preservation of information is the Information Package.” This lightning talk will focus on why the Archival Information Package, the AIP, must be the system's primary concern in digital preservation.

There are five principles in Artefactual's conceptual model for digital preservation systems and all five, and their consequences for design, will be presented. However, the majority of the time allotted will be given to why AIPs are central to digital preservation system design.

Each principle has a consequence for digital preservation systems. The 5 design principles are:

1. The AIP is the source of truth

AIPs should have 3 key properties:

- self-describing (structurally consistent and described using common standards)

- system independent (free of specific technologies), and

- contiguous (records and their metadata are stored together)

2. Workflow as code

If AIPs are the source of truth for the information, code should be the source of truth for an application.

3. Partition by concern

The preservation system should be a set of independent applications, not a monolithic app.

4. Extend through connectors

Extending functionality through small codebases (connectors) allows custom inputs and outputs between areas of concern.

5. DevOps is a core concern

Development, deployment, and infrastructure must be considered part of the system in order to ensure a system remains robust.

This article explores the practical efforts in preserving the “Liyuan” (courtyard) culture, a significant aspect of Qingdao’s historical and cultural identity. This article focuses on the use of archival materials of “Liyuan”, and the challenge faced in these efforts, such as underutilization of existing materials, lack of innovation and lack of crowdsourcing. It further discusses potential measures to improve the use of “Liyuan Archives” for promoting cultural heritage in the future.

This article investigates the ongoing initiatives, challenges faced in the process, and the potential for future innovations in utilizing “Liyuan Archives” to better serve the purpose of cultural preservation and promotion.

This article analyzes the case practice of “Liyuan Archives” in protecting Qingdao’s “Liyuan” culture. Firstly, the “Liyuan Archives” were selected for the “Shandong Province Precious Archives and Literature Heritage List”; Secondly, the Qingdao Municipal Archives compiled and published special articles on the Inner Court, published specialized works, providing historical references for urban construction and management; The third is to partially display the physical archives of the courtyard, forming the latest achievements in the excavation and protection of local characteristic archives in Qingdao.

Based on practice, this article analyzes the problems that exist in the protection and inheritance of “Liyuan culture”: the lack of professional technical means such as digital humanities, and the failure to form a local characteristic archive development and utilization platform, and lack of the power of crowdsourcing ( the practice of engaging a large number of people to assist in various tasks related to the collection, digitization, cataloging, and preservation of archival materials) in the process of archive collection and utilization. Many valuable historical documents, such as personal letters, diaries, and oral histories from residents of the courtyards, remain largely unexplored or underrepresented in public-facing projects.

To improve the promotion of “Liyuan culture” through archival materials, several steps can be taken. Firstly, expand the scope of archival research. The Archives should expand its efforts to collect and digitize not only photographs and blueprints but also personal records, oral histories, and other forms of intangible cultural heritage. These materials can enrich the cultural narrative and provide a more holistic view of the “Liyuan” way of life. Secondly, the Qingdao Municipal Archives can explore modern technologies such as augmented reality (AR) and virtual reality (VR) to create immersive experiences for visitors. Thirdly, taking use of Crowdsourcing by inviting volunteers to transcribe archives such as handwritten papers of “Liyuan” culture. The Archives can further engage the public by organizing community-driven archival projects, such as collecting memories, photographs, and artifacts from former residents of the courtyards. Public participation can foster a sense of ownership and pride in the preservation of local heritage.

By adopting more innovative approaches and expanding the scope of archival research, there is significant potential for improving the preservation and promotion of this valuable cultural heritage. Ultimately, the goal is to ensure that the “Liyuan” culture continues to be a living, vibrant part of the city of Qingdao’s identity for future generations.

L'Arxiu i el Consell Comarcal, el 2018, van posar en funcionament el Servei Prest, que actualment dona servei a 19 municipis sobre els 23 possibles de la comarca de la Selva. L'àmbit comarcal esdevé propici per a coordinar les aportacions de les diverses administracions i actuar en un objectiu comú en benefici dels drets de la ciutadania : El tractament de la documentació en paper, la consolidació de la gestió documental electrònica i la transparència i accés a la informació.

947 és el nombre de municipis que actualment integren el Principat. D’aquests, 823 tenen menys de 10.000 habitants resultat d’una realitat històrica, plena d’identitat local, que ha arribat fins als nostres dies. Totes les administracions que actuen sobre el territori del país hi destinen serveis i recursos. Prestar-hi un servei de suport en matèria d’arxiu i gestió documental és una de les principals funcions que s’encomanen als arxius de la Xarxa d’Arxius Comarcals, segons es desprèn de l’article 30.1.c de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents. Quan s’ha pogut executar, s’ha fet de manera diversa, en funció de les característiques de cada comarca, i els resultats, en general, són prou positius.

A la comarca de la Selva s'ha vehiculat amb el Servei Prest que actua els diferents àmbits de l'arxivística i gestió documental des d'un entorn de proximitat i presencialitat. La itinerància del personal arxiver entre poblacions és un fet destacat que permet l'aportació mancomunada i la resolució col·lectiva de les accions que s'emprenen. Les activitats que es van realitzant han permès una millors conservació del patrimoni documental, propicien un tractament correcte dels documents electrònics i la seva preservació i afavoreix la transparència i l'accés de la informació a la ciutadania que ho sol·licita, en un entorn (els ajuntaments petits) on no es disposa de personal especialitzat.

El servei se sustenta amb l'aportació econòmica que fa l'ajuntament al Consell Comarcal mitjançant el pagament d'una taxa per hora de treball i es signa un conveni pel temps sol·licitat, que es renova anualment. El Consell contracta el personal necessari i compta amb una aportació de l'Arxiu Comarcal el qual efectua també el seguiment tècnic i funcional de les actuacions en els municipis. Els ajuntaments tenen la possibilitat de demanar suport a altres administracions per tal de rebaixar els costos de les taxes i sovint reben subvencions. Destaca d'aquesta proposta que els ajuntaments assumeixen el personal tècnic arxiver com a propi i per tant en fan un seguiment positiu i el posen en valor.

Les accions habituals del personal arxiver permeten una millor classificació i descripció documental, l'aplicació de les taules d'avaluació i tria, la preservació adequada dels documents i molt especialment l'accés a la informació que és el resultat d'una bona aplicació de les praxis arxivístiques. La mateixa institució n'és la primera beneficiaria i la ciutadania per descomptat.

Els drets sobre l'accés a la documentació i la informació també han de ser atesos en els municipis mitjans, petits i en els micropobles.

El propòsit de la comunicació és realitzar una primera aproximació al coneixement de les diferents eines/software/serveis que amb la Intel·ligència Artificial realitzen la conversió de veu a text. Valorar la taxa d' error per paraules (WER), i passar a la pràctica utilitzant aquests sistemes de reconeixement automàtic de la parla, en una part concreta del tractament arxivístic de les col·leccions sonores, la transcripció.

.

La comunicació exposa una de les possibilitats de l'ús de la Intel·ligència Artificial en el mon dels arxius.

Ens plantegem el cas de realitzar una part del tractament arxivístic de les fonts orals de l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, la transcripció, amb les eines que existeixen per fer transcripció automàtica.

Ens marquem 4 condicions inicials:

- L' idioma: que l'eina sigui capaç de transcriure en català i castellà, (descartem Bear File Converter, i Otter.ia que fan únicament transcripció en anglès).

- Que sigui una eina gratuïta o con demo de prova, no un servei o plataforma de pagament.

- Que pugi carregar arxius d'àudio. Àudio pregravat.

- Capacitat per transcriure arxius de més d'una hora en qualsevol dels formats d'àudio més utilizats mp3. wav. mp4.

- Open source.

L'eina amb la qual treballem és whisper (eina desenvolupada per OpenAI per convertir arxius d'àudio a text. Es defineix com un ASR entrenat a partir de 680.000 hores de dades multilingües). Aquesta eina passa la verificació WER amb taxes acceptables.

A nivell pràctic es posiciona com una gran ajuda en la realització de les transcripcions dels projectes d'història oral del nostre arxiu.

Teniendo en cuenta las capacidades de los profesionales archivistas para transformarse y transformar la realidad, la propuesta es transformar “reacción” en “acción”. Se presentan las herramientas utilizadas para lograr la transformación del Archivo de Imágenes de UTE, desde su gestación en 2005 al presente poscustodial y demostrar como la influencia del cambio de percepción profesional, hizo posible la evolución del mismo, su visibilidad y acceso.

En este artículo se comparte la experiencia de gestación y transformación de un archivo fotográfico durante 20 años de trabajo como profesional archivóloga, en la “Administración Nacional de Usinas y Trasmisiones Eléctricas” (de ahora en más UTE), empresa pública del sector energía, encargada de la generación, trasmisión, distribución y comercialización de energía eléctrica en Uruguay.

Se pretende hacer visibles las capacidades que tenemos como profesionales en Archivística para transformarnos y transformar nuestra realidad, abrazando la incertidumbre, aprovechando las oportunidades y así articular los mecanismos que permiten la recuperación, descripción, acceso y difusión del patrimonio que custodiamos, cualquiera sea su soporte y estructura. Considerando esto más allá de la coyuntura política, el respaldo de la organización o del reconocimiento personal y a pesar de que en ocasiones, los rubros que llegan al archivo son reducidos, la propuesta es transformar “reacción” en “acción”. Aprovechar la circunstancia, el momento preciso y capitalizarlo, haciendo uso de las herramientas disponibles aprendidas en el transcurso de la carrera de grado, posgrado y cursos de actualización, así como de otras que no son específicas de la Archivística pero que tienen un valor agregado. Animarse a asumir riesgos y explorar la imaginación y la creatividad, pasando de ser meramente custodios del archivo a involucrarse, ser protagonistas y estar atentos a las oportunidades.

El objetivo de este trabajo es demostrar que el cambio de percepción profesional, hizo posible la evolución del Archivo de Imágenes de UTE. Su gestación se generó con una visión de la profesión como custodia, conservadora, historicista y a veces patrimonialista y se fue convirtiendo al pensar “más allá de la caja”. Al visualizar medios para difundir y dar acceso público al patrimonio fotográfico que había en el archivo (el que se encontraba disperso y disociado en distintas oficinas y el que generaba a diario la empresa, en variados soportes, procesos y sistema de guarda), se transforma el enfoque del archivo del almacenamiento al acceso, para hacer disponible lo custodiado y transformarlo en un activo social.

El Acceso a Información pública para ejercicio de otros derechos requiere instituciones que acompañen a colectivos marginados con políticas públicas progresivas, asentadas en reclamos militantes previos.

La reparación integral en Santa Fe-Argentina contaba con resguardo de acervos, promoción del acceso y creación del Archivo Provincial de la Memoria.

El Archivo Travesti-Trans de Santa Fe, como proyecto colectivo, internaliza el enfoque archivístico, patrimonial y emocional en sus identidades.

La efectiva puesta en práctica del Derecho de Acceso a la Información Pública, como base para el ejercicio de otros derechos, requiere de sujetos primordiales: quien solicita, quien recibe, quien analiza, quien utiliza y quien comparte la información brindada por instituciones que gestionan acervos documentales administrativos o históricos.

En el caso de personas que pertenecen a colectivos que han sido históricamente marginados en sus derechos ciudadanos, requiere del acompañamiento imprescindible de políticas públicas integrales y progresivas que se asientan en reclamos previos de organizaciones militantes.

La derogación de normativas persecutorias de colectivos Travestis-Trans en los últimos años del siglo XX, se conecta con una novedosa aplicación de la normativa referida a detenciones políticas en Dictadura logrando incluir a las personas Travestis-Trans vulneradas en sus Derechos Humanos desde el Terrorismo de Estado hasta la primera década del siglo XXI.

Este enfoque reparatorio integral, que incluye la apertura de nuevas causas federales de Lesa Humanidad en la provincia de Santa Fe - Argentina, fue posible también por la sincronicidad previa entre el resguardo de acervos documentales y la promoción del acceso a la información pública desde la recuperación democrática hasta el sostén institucional que impulsó la creación del Archivo Provincial de la Memoria.

El proceso de concreción de conquistas ciudadanas se completa con el surgimiento del Archivo Travesti-Trans de la provincia de Santa Fe, que como proyecto colectivo internaliza el enfoque archivístico, patrimonial y emocional que sustenta sus identidades personales y colectivas desde la propia mirada.