Conference Agenda

This study proposes using large language models (LLMs) and knowledge graphs to enhance the utilization of the Suzhou Silk Archives, inscribed on the Memory of the World Register. By extracting and structuring knowledge from multimodal archives, the framework aims to reduce errors and create engaging “comic strips” to tell the stories of silk, offering a new approach to both preserve and explore its historical, economic, and cultural value.

Silk has a history spanning thousands of years and serves as a cultural bridge connecting China with the world. The Documentary Heritage of Suzhou Silk Archives was inscribed on the Memory of the World Register in 2017. However, existing research has predominantly focused on the preservation of silk archives, while the open utilization of these resources has received insufficient attention, limiting the full exploration of their historical, economic, and cultural value. This study proposes a development framework for silk archives, co-driven by large language models (LLMs) and knowledge graphs. By leveraging LLMs to extract knowledge from multimodal silk archives and using knowledge graphs to enhance the content generation process, we aim to reduce model hallucinations and create “comic strips” to tell the stories of silk. This research not only contributes to the protection of silk archives but also represents an innovative approach to the development of documentary heritage.

L’any 2006, l'Arxiu Comarcal del Garraf va encetar la col·lecció Els Nostres Fotògrafs, una publicació que té com a objectiu apropar els fons fotogràfics a la ciutadania.

Les imatges seleccionades permeten documentar, explorar i incentivar la curiositat per fer un recorregut per la vida i per la història. Aquesta col·lecció compta amb vuit volums editats, que culminen els treballs de classificació, ordenació, descripció i digitalització de diversos fons fotogràfics custodiats al centre.

Al llarg de la trajectòria de l'Arxiu Comarcal del Garraf, l’ingrés de fons fotogràfics sempre ha estat un dels objectius cabdals, reconeixent la importància i la vàlua de la fotografia com a font per a l’estudi, el coneixement i la preservació de la nostra memòria col·lectiva.

La fotografia és alhora una tècnica i un art, un mitjà que ens permet representar i reproduir la realitat física. Tal com ens recorda Roland Barthes a La càmera lúcida, la fotografia repeteix mecànicament allò que mai més podrà repetir-se existencialment. Com a document d’arxiu, no pot desvincular-se del seu context de creació.

L'Arxiu Comarcal del Garraf publica, des de l'any 2006, la col·lecció Els nostres fotògrafs, una sèrie de llibres que mostren fotografies seleccionades amb la voluntat de documentar, explorar i incentivar la curiositat per fer un recorregut per la vida i la història. El primer volum de la col·lecció, protagonitzat per Ramir Horro, va donar el tret de sortida a una sèrie que avui en dia compta amb vuit volums dedicats a Jordi Mas, els germans Joan i Ramon Bellmunt, Joan Artigues i Ramon Falcó.

Aquestes imatges permeten contemplar instantànies del calendari festiu, així com l’evolució i transformació de la fisonomia de la ciutat de Vilanova i la Geltrú i de la comarca del Garraf, així com escenes de la vida quotidiana dels seus veïns i veïnes.

El proper volum serà el novè i estarà dedicat a les dones fotògrafes de Vilanova i la Geltrú.

After diligently observing future generations worldwide, we could understand their needs and passions. Every day, they innovate solutions that simplify life. Today, we must bridge past experiences with current possibilities and foster collaboration between organizations to build a brighter future.

In this poster, the Egyptian Cabinet’s Information and Decision Support Center proudly presents its unique collaboration with the Egyptian Meteorological Authority through its Strategic Document Center

The poster highlights the significance of integration between institutions in the fields of knowledge, information, and archives to achieve the best outcomes for a brighter future. It also emphasizes the necessity of developing innovative and flexible models to handle each documentation project individually, based on the nature of its inputs and outputs, objectives, and users.

This is exemplified through a distinguished and unique Egyptian experience of institutional integration: the collaboration between the Egyptian Cabinet's Information and Decision Support Center (IDSC) through its Strategic Document Center (SDC) and the Egyptian Meteorological Authority (EMA).

SDC, member of ICA, strives to realize its vision of spreading the culture of documentation, information, and knowledge accumulation. It assists institutions in maximizing the benefits derived from documents, aiming to build a social and governmental culture that recognizes documents as a primary source of accurate and essential information for decision-makers. This, in turn, helps in formulating critical and successful scientific decisions to address social and national issues and support comprehensive development efforts.

One of the most pressing issues currently is climate change. Given the value of the documents stored in the EMA's archives and library, which date back hundreds of years, a distinguished collaboration between SDC and EMA emerged to uncover these documentary treasures and bring them to light in diverse and innovative formats that meet the varied needs of the target audience, including scientists, researchers, and decision-makers.

This cooperation was the outcome of the alignment of strategic visions and intellectual synergy between the senior leadership of both entities, leading them to work together to apply the latest technologies and methods such as digitization, digital transformation, harnessing the uses of artificial intelligence and augmented reality. These efforts aimed to maximize the benefits of the diverse documentary stock of the EMA, dating back to the 1980s, and use it in various studies related to climate change and numerical predictions. This collaboration ultimately resulted in the megaproject of establishing a comprehensive meteorological documentary museum that contains books, documents, maps, and rare manuscripts, showcasing numerical prediction outputs covering weather elements up to the year 2100. This unique experience received global acclaim from the President of the World Meteorological Organization (WMO) during COP27 hosted by Egypt in Sharm El-Sheikh, recommending that this experience be replicated among member countries to maximize global benefits.

The poster shows the project's achievements and the challenges it faced, as well as the methods of dealing with them, to serve as a model to be emulated and repeated in various sectors. This increases trust in documentation institutions and underscores the necessity of future planning and the readiness of documentation, information, and archival institutions for further technological advancements.

El Ministerio de Gobernación, junto con la Escribanía de Cámara y de Gobierno, tienen la responsabilidad, de que el Archivo Histórico de Tierras, preserve los documentos, garantizando con ello la conservación y el acceso del mismo, logrando con ello reafirmar el compromiso de la gestión documental y asegurando que tan valioso patrimonio documental esté al servicio de las generaciones presentes y futuras, consolidando así su identidad histórica.

Guatemala, situada en el continente americano, específicamente en la región de Centroamérica, formó parte de la antigua Mesoamérica, reconocida como la cuna de la cultura Maya. Durante la época colonial, se constituyó como la Capitanía General de Guatemala, que posteriormente se convirtió en la Capitanía General de Centroamérica, una dependencia del Virreinato de Nueva España (actualmente México). Esta historia compartida ha dejado un valioso legado de documentos que han marcado su desarrollo histórico.

Las instituciones creadas en ese periodo han seguido caminos similares en la gestión y organización de archivos y documentos. Estas similitudes incluyen políticas, normativas y prácticas históricas de manejo documental que presentan importantes coincidencias. Como resultado, los países de la región comparten una historia común, trayectorias administrativas semejantes y raíces culturales compartidas. Sin embargo, también enfrentan desafíos e inquietudes archivísticas similares, lo que resalta la necesidad de enfoques integrados para preservar y gestionar su patrimonio documental.

El Archivo de la Escribanía de Gobierno de Cámara y de Gobierno de Guatemala es una institución de gran relevancia histórica y jurídica, ya que custodia documentos relacionados con la administración, adjudicación y regulación de tierras desde el período colonial hasta el año 1980, aproximadamente. Su contenido ha sido crucial para comprender la distribución territorial del país, los procesos agrarios y la historia de la propiedad de la tierra. Entre los documentos que resguarda se encuentran registros que validan la tenencia de tierras desde la época colonial, como donaciones otorgadas por la Corona Española, expedientes sobre la distribución de tierras particulares y comunitarias, medidas y remedidas, invasiones, baldíos, juicios supletorios, títulos de propiedad, entre otros. Estos documentos son testigos históricos que narran cómo se ha distribuido y utilizado la tierra a lo largo del tiempo, lo que refuerza el compromiso de garantizar su accesibilidad para todos.

A través del Ministerio de Gobernación, la Escribanía de Cámara y de Gobierno, tiene la responsabilidad de consolidar al Archivo Histórico de Tierras, como un recurso clave para la justicia histórica, la memoria cultural y el desarrollo territorial de Guatemala. Este esfuerzo no solo beneficia a las generaciones actuales, sino que también asegura que las futuras tengan acceso a una parte fundamental de su patrimonio histórico.

La Escribanía de Cámara y de Gobierno, desempeña un papel esencial en la custodia y gestión de documentos históricos y legales. Esto se complementa con su compromiso de modernizar y preservar el patrimonio documental, garantizando la conservación y el acceso a estos valiosos recursos. Asimismo, busca dar a conocer a la población, que Guatemala cuenta con un fondo documental único que forma parte integral de su historia.

Entonces podremos decir que hemos sido parte de gestionar nuestros recuerdos para contribuir a preservar nuestra identidad histórica.

Se producen cada vez más documentos en diferentes medios, formatos y géneros. Es necesario formar profesionales que sepan abordar distintos tipos de colecciones, como las audiovisuales, iconográficas y las sonoras. Además de las cuestiones de organización y acceso, está la preservación de los apoyos. Archiveros necesitan saber cómo abordar los documentos de archivo en este nuevo escenario, donde la diversidad de formatos y soportes archivísticos es cada vez mayor y es necesario democratizar el acceso.

Las sociedades producen cada vez más documentos en diferentes medios, formatos y géneros. Actualmente, esta producción diferenciada predomina en muchas actividades y áreas de actividad. Por ello, es necesario formar profesionales que sepan abordar distintos tipos de cobros además de los textuales. Como audiovisual, iconográfico y lo sonoro, para que ya no se pierda la relación orgánica entre los diversos soportes y géneros documentales, como ocurría con bastante frecuencia, en gran medida por la falta de preparación de algunos profesionales. Además de las preocupaciones por la organización y el acceso, también está la cuestión de la conservación de los soportes, que, en estos materiales, merece especial atención, por ser mucho más sensibles. Y no sólo estos géneros documentales en los soportes en que inicialmente fueron producidos, como cintas magnéticas, películas cinematográficas, papel emulsionado, discos de vinilo, entre muchos otros, sino también estos géneros documentales en soporte digital, tal como se produce masivamente hoy en día. La formación debe incluir la preparación para el manejo de lenguajes específicos, distintos del lenguaje escrito. Lenguajes visuales y sonoros, que exigen una forma diferente de describir, buscar y conservar, entre otras actividades propias de la profesión. También es necesario distinguir cuándo los documentos en estos soportes se identifican como documentos de archivo. En estos casos, es fundamental que se prevea su inclusión en la gestión documental del organismo productor, de forma que no sean tratados como un conjunto separado de documentos, en función únicamente de su soporte. Es fundamental naturalizar la inclusión de estos documentos, que también se producen con base en las actividades de la institución, en sus políticas de gestión documental. Para que esto suceda, los docentes de los cursos de formación de archivistas también deben estar preparados para formar profesionales con estas habilidades. Investigaciones anteriores realizadas en cursos de Archivística brasileña detectaron un escenario de poca o nula atención a estos géneros documentales, escenario que necesita ser cambiado, ya que estos géneros documentales se presentan como un desafío a ser superado, pero también como un inmenso campo de desempeño y oportunidad para profesionales. Los archiveros de hoy necesitan saber cómo abordar los documentos de archivo en este nuevo escenario, donde la diversidad de formatos y soportes archivísticos es cada vez mayor y es necesario democratizar el acceso a estas colecciones.

L’assumpció del control de qualitat en els projectes de digitalització massiva és un aspecte clau que hem d’assumir els arxius per garantir el compliment dels requisits i expectatives fixats en cada projecte. Les limitacions amb relació als recursos humans i tecnològics sumades a la feina diària pot acabar provocant que aquesta verificació es descuidi o es redueixi a mostreigs poc representatius. L’ANC explica la seva experiència en l’ús de la tecnologia per establir controls de garantia.

L’assumpció del control de qualitat en els serveis de digitalització massiva és un aspecte clau que hem d’assumir els arxius per garantir el compliment dels requisits i expectatives fixats en cada projecte. Aquest conjunt de processos, procediments i activitats implementades per assegurar que es compleix amb els estàndards de qualitat establerts i per poder prendre les mesures correctives necessàries, implica la monitorització i verificació a l’inici, durant i al final de cada projecte.

Aquesta necessitat d’atenció continuada conviu alhora amb les limitacions que massa sovint patim els arxius amb relació als recursos humans i tecnològics de que disposem. Aquesta realitat sumada al voraginós dia a dia, sovint acaba suposant que aquestes inspeccions es descuidin o es limitin a mostreigs poc representatius reduïts a la mínima expressió.

Les tècniques per verificar els atributs, la precisió i la consistència dels fitxers digitals es poden dividir entre les que requereixen perfils especialitzats perquè es centren en la qualitat d’imatge i les que es poden aplicar de manera més sistemàtica mitjançant l’encreuament de dades. Pel que fa a les primeres, la complexitat quant a domini de maquinari, de programari o en tècniques d’observació de determinats aspectes relacionats amb la definició dels fitxers digitals, fan que el control de qualitat no esdevingui un procediment fàcil d’executar. Les segones, en canvi, es basen en paràmetres mesurables que són més susceptibles de ser automatitzades: correspondència entre número de fitxers esperats i resultants, entre les codificacions previstes i obtingudes, entre els formats de fitxers gravats i els planificats, etc.

Per “automatització” entenem el procediment de fer que un sistema, procés o tasca funcioni automàticament mitjançant la utilització de tecnologia, com ara programes informàtics, maquinària o dispositius electrònics. L'objectiu principal de l'automatització és augmentar l'eficiència, reduir els errors humans, millorar la productivitat i alliberar recursos humans per a tasques de més valor afegit. En aquest sentit, l’automatització esdevé una aliada imprescindible per aplicar controls de qualitat de correspondència amb garanties i sense hipotecar l’organització.

Per altra banda i respecte a la qualitat de la imatge, la intel·ligència artificial obre un ventall de noves possibilitats que en un futur no massa llunyà podran donar resposta a aquestes revisions més tècniques que ara per ara necessiten de personal qualificat.

Mitjançant aquest pòster l’ANC pretén explicar la seva experiència en l’ús de la tecnologia alhora d’establir controls de qualitat de correspondència, així com a l’hora de dibuixar una estratègia de futur basada en la intel·ligència artificial per afrontar les verificacions més exigents.

Es presenten un conjunt de protocols, instruccions i recomanacions que van destinades a orientar i assessorar els professionals que treballen en els arxius, per tal d’introduir i aplicar mesures de conservació preventiva ens aquestes institucions. Sorgides de la col·laboració entre arxivers i restauradors - conservadors.

Aquest document presenta un conjunt de protocols, instruccions i recomanacions destinades a orientar els professionals dels arxius en la implementació de mesures de conservació preventiva. L’objectiu principal és establir pautes clares i pràctiques que facilitin la preservació adequada dels documents durant la seva manipulació, ús i emmagatzematge, garantint així la seva integritat física i la seva preservació a llarg termini, garantint que estiguin a l’abast de les generacions futures.

Les recomanacions inclouen indicacions específiques sobre com manipular la documentació de manera segura, segons el tipus de suports i segons el seu estat de conservació, com protegir els suports documentals durant les tasques diàries i quins materials són els més idonis per a la seva conservació i preservació a llarg termini.

La metodologia seguida en l’elaboració d’aquestes pautes es basa en el treball conjunt de l’àrea de conservació i restauració de l’Arxiu Nacional de Catalunya i dels arxivers d’aquesta institució. Aquesta col·laboració ha estat essencial per assegurar que les recomanacions s’adapten a les necessitats específiques de la gestió documental en contextos reals, combinant criteris tècnics de conservació preventiva amb el coneixement pràctic sobre els fluxos de treball en els arxius, i segons les tasques habituals que realitzen els arxivers en el seu dia a dia. Aquesta interdisciplinarietat ha permès sintetitzar estàndards internacionals de conservació i adaptar-los a les particularitats del patrimoni documental gestionat al nostre entorn, en el nostre cas a l’Arxiu nacional de Catalunya

Posem de manifest la necessitat d’incorporar de manera habitual bones pràctiques de conservació preventiva en les activitats quotidianes dels arxius, bones pràctiques que han de ser conegudes i posades en pràctica, per tot el personal de la institució, no només els arxivers. A més, es destaca la col·laboració indispensable entre arxivers i conservadors-restauradors per garantir una preservació efectiva i sostenible dels fons documentals. Aquesta cooperació permet identificar els riscos específics a que està sotmesa la documentació d’arxiu, dissenyar solucions adients tant pels arxivers com per la documentació i establir protocols que protegeixin el patrimoni documental davant dels perills de deteriorament i pèrdua, ja que no hem de perdre de vista, que la documentació que es conserva en els arxius té un alt valor històric i en molts casos és irreemplaçable.

En definitiva, aquest conjunt de protocols i recomanacions tenen com a finalitat contribuir a la preservació a llarg termini dels documents d’arxiu, minimitzar els riscos associats a la seva manipulació i ús, i promoure unes condicions de treball més segures i eficients per als professionals del sector. La implementació d’aquestes pautes reforçarà la sostenibilitat del patrimoni documental i garantirà el seu accés i la seva salvaguarda per a les generacions futures. Per acabar, volem mostrar que tot això serà possible gràcies a la col·laboració estreta entre els arxivers, que coneixen i estimen el patrimoni que conserven els arxius, i els conservadors – restauradors que tenen els coneixements i el mitjans per conservar de la millor manera tot aquest patrimoni, que com hem dit és d’incalculable valor i cal preservar al màxim per a les properes generacions.

Propostes de gestió documental per la documentació que produeixen i reben les persones d’origen amazic des dels seus territoris d’origen, també durant el seu procés migratori i fins a arribar al seu destí, en aquest cas Catalunya.

Col·laboració d’Arxivers Sense Fronteres amb Ciemen en el projecte “Som Part. Diversitat i drets col·lectius”, on fem una primera proposta per a la gestió documental de la documentació del poble amazic a Catalunya que es recull en el projecte.

Reflexionem com arxivers/es sobre la necessitat d’adoptar mesures pel tractament de la documentació dels pobles minoritzats migrants. La documentació estarà en diferents idiomes i el suports i tipologies documental seran molt variats.

És necessari reflexionar des de l’Administració sobre la gestió documental de les noves realitats migrants minoritzades per contribuir a la conservació de la seva memòria, identitat i drets i conservació del patrimoni documental als territoris de destí.

El 2017 l'Associació Amics de l'Ermita Sant Jaume va tenir notícia de la dispersió de documentació en diferents edificis d'infraestructures mineres i en els seus voltants amb risc evident de pèrdua que s'agreujava amb l'estat ruïnós dels edificis. En compliment de les seves finalitats socials i culturals, l'entitat va fer els passos necessaris per fer efectiu la recollida de tota la documentació tal i com estava, amb l'objectiu de traure-la de l'evident ris de destrucció i desparició total

El 2017 va arribar la notícia a l’Associació Amics de l’Ermita Sant Jaume de la Granja d’Escarp que als edificis que havien acollit diferents dependències d’una antiga empresa minera havia escampada documentació de l’entitat. Els edificis estaven parcialment enrunats i en perill eminent d’esfondrament pel seu abandonament. Calia doncs prendre una decisió. L’Associació, en compliment de les seves finalitats socials i culturals, va entomar la tasca de salvament d’aquest fons en col·laboració amb el Centre d’Estudis Comarcals del Segrià.

La documentació recollida conforma un conjunt incomplert i fragmentari generada o rebuda per la desapareguda empresa minera La Carbonífera del Ebro SA que era la que explotava els jaciments de carbó de la zona del Baix Segre i Baix Cinca, del període comprès entre el 1939 i 1965. L’entitat jurídica va ser fundada el 27 de febrer de 1880 i es va liquidar definitivament el 9 de setembre de 1965, amb l’autorització de les delegacions de Treball de Lleida i Saragossa.

Es van recollir 100 capses contenidores, de les que van resultar uns 45 metres lineals, una part de la documentació està molt malmesa pels anys que han passat sotmeses als elements atmosfèrics i els materials d’enderroc. Malgrat que hi ha documents irrecuperables, bona part per la qualitat del suport o per haver quedat més resguardat estan en disposició d’ús i consulta després del tractament arxivístic adequat.

En una primera avaluació vam creure que podia haver més d’un fons, la dispersió de la documentació en diferents espais, exteriors i interiors i la memòria oral ho justificava, però l’anàlisi posterior ens ha revelat un sol fons amb diferents seccions referides tant a la gestió de personal, econòmica, producció i la de l’economat.

El salvament d’aquest fons ha estat l’origen de diferents línies d’actuació de l’entitat: recollida de documentació gràfica privada i de testimonis orals; localització, identificació i inventari d’infraestructures industrials. Algunes d’elles ja s’havien iniciat abans del 2017, però que amb el salvament del fons es van reforçar. Tota aquesta feina s’ha difós mitjançant exposicions, xerrades i visites a alguns elements.

Atesa la singularitat del fons industrial, el seu interès històric i l’amplitud cronològica, l’òrgan de govern de l’Associació va acordar ingressar-lo a l’Arxiu històric de Lleida i fer-ne donació.

Archives have an important societal role by preserving information based on a selection of what to remember and what to forget. The digitalisation of archives facilitates access for the general public to such material but also increases potential tensions with EU data protection law, which includes a ‘right to be forgotten’ (RTBF) for individuals. Our poster outlines the factors European courts have so far considered when deciding RTBF conflicts in archives based on a case law analysis.

Archives have an important societal role by preserving information based on a selection of what to remember and what to forget. The digitalization of archives facilitates access for the general public to such material but also increases potential tensions with EU data protection law, which includes a ‘right to be forgotten’ (RTBF) for individuals.

RTBF is enshrined in Article 17 of the General Data Protection Regulation (GDPR). In certain circumstances, individuals have the right to have ‘their’ personal data erased from the records. This right must be balanced with the collective right to information as foreseen by several exceptions to Article 17, e.g. for archiving in the public interest. In addition, data relating to deceased persons is generally not considered personal. Nevertheless, neither the application of RTBF to archives nor the scope of the various exceptions for archiving in the public interest have so far been much explored in academic literature. On the other hand, there is a growing need to understand whether and how individuals can have information taken down when archives expand access to it.

In our research, we assess case law of the European courts (European Court of Human Rights (ECtHR) and the Court of Justice of the European Union (CJEU)) in order to clarify the balancing exercise that has to be undertaken between preserving information and giving individuals a fresh start by limiting the information that is available on them online. The implications of data conservation in the general interest may call for access limitation of data rather than its erasure, preventing the loss of valuable information. Whereas a case-by-case analysis is required, specific procedures and so called fenced gardens can granularly limit the access to certain information dependent on the use, context and relevance. Certain purposes may justify the use of specific personal data, others can be fulfilled while temporally hiding personal data, allowing access to the relevant information while keeping the files intact.

In our poster, which is in the form of a decision tree, we explore the possibilities for archives to respect RTBF while protecting the societal right to remember. Following the case of the Belgian State Archives, this dilemma is evaluated along the different stages of selection, conservation and access based on the outcomes of our case law analysis.

The OAIS-compliant DLCM technology, developed in Switzerland offers an open and modular architecture for the long-term preservation of research or administrative data. The technology provides services based on independent information packages, such as data submission, storage (even in DNA), metadata indexing, and access control via RESTful APIs. It complies with best archiving practices and FAIR principles, while guaranteeing secure access to archives according to data sensitivity.

Developed with financial support from swissuniversities, the DLCM's open-access technology enables long-term digital preservation. This technology has been designed with Swiss know-how to build complete digital archiving solutions accessible via a simple, ergonomic Web portal. Its strengths lie in its modularity, scalability and open architecture, which comply with the OAIS standard and best archiving practices. DLCM facilitates data deposit for both research and administrative/patrimonial fields. It automatically qualifies submitted formats, informing users of any risk of obsolescence by assigning a compliance level to each file based on the file format’s identification with the PRONOM registry. The DLCM ensures the long-term survival of archives by replicating them and guaranteeing their integrity. It mitigates the preservation risks, like natural and man-made disasters, human errors or hardware failure and hardware obsolescence. The use of open standards enables the “FAIRness” of the archives by adhering to FAIR principles through the use of the DataCite schema for metadata, by assigning a persistent identifier (DOI or ARK) to each archive and by also using persistent identifiers in metadata for individuals (ORCID), institutions (ROR) and licenses (SPDX). DLCM provides access to archives via a simple search interface, while controlling access according to access levels and data sensitivity. In the most restricted way, the user must be logged in with secured authentication (MFA, multi-factor authentication), request access to the archive and provide a signed data use agreement. Designed using state-of-the-art software practices, DLCM guarantees maintainability by implementing continuous integration and automatic testing in line with “DevOps” practices. Thanks to its modularity, the integration of a DNA connector, carried out as part of the European DNAMIC.org project, will make it possible in future to archive information packages in molecules with unrivalled data density, longevity, and very low energy requirements.

El Archivo Histórico Nacional con la idea de atraer a un público joven que desconoce cómo llegar a la información que ofrece, se propone a través de su web generar unos contenidos en forma de archivo digital para compartir recursos educativos, culturales y de entretenimiento, enfocado especialmente a jóvenes, con formatos interactivos y accesibles, favoreciendo el acceso a la cultura y la investigación a través de herramientas educativas

El Archivo Histórico Nacional, custodia un gran volumen de fondos con variedad cronológica y de contenidos que propician consultas de todo tipo. Sin embargo, hay un público joven no presencial y que desconoce cómo acceder a la información que ofrece el archivo. Ej.: investigación de antecedentes familiares e históricos, etc.

Los archiveros como actividad fundamental de difusión debemos hacer un esfuerzo para satisfacer las demandas de información de un público más amplio no siempre dotado de los conocimientos necesarios para acceder a fuentes primarias.

En respuesta a este problema se está impulsando la difusión de la memoria documental y de las actividades que se realizan en el centro a través de la web del AHN con los siguientes grandes objetivos:

1. Desarrollo de una de las líneas estratégicas de los Archivos Estatales que consista en la atención a usuarios y la comunicación hacia nuevos públicos.

2. Mejora del posicionamiento institucional en sus líneas de desarrollo de un plan de comunicación y difusión.

3. Generación y oferta de conocimiento y difusión del patrimonio documental conservado.

4. Transmisión de las tareas archivísticas a un público no especializado.

Para ello, el proyecto de desarrollo de la página web ha abordado las siguientes líneas de actuación:

• Diseño de la web adaptable o responsive

• Accesibilidad a los Instrumentos de Información

• Enlaces directos a diferentes recursos clave

• Interfaz moderna y atractiva

• Unificación de las secciones temáticas

• Estrategia de contenidos:

o Podcast

o Infografías

o Videos cortos estilo tutorial

o Guías de consulta

o Glosario de términos (extraído de las normas ISAD-G e ISAAR-CPF)

• Difusión y participación:

o Redes sociales

Nuestra propuesta se materializaría en forma de un micrositio dentro de la página del AHN. Esta nueva sección incluiría un apartado de FAQs

• ¿Qué es un archivo?

o Lugar en el que consultar:

 Institución cultural

 Institución administrativa: derechos ciudadanos y transparencia.

o Lugar en el que trabajar: perfiles profesionales.

• ¿Por qué importan los documentos?

o Valores de los documentos.

o Tipos de documentos

• ¿Y a mí, en qué me afecta?

o Como ciudadano: mi pueblo, mi abuelo, mis derechos.

o Como investigador: historia, literatura, ciencia, sociología, arquitectura…

o Como profesional: historiadores, archiveros, restauradores, movimiento de fondos, mantenimiento, administrativos, bibliotecarios…

• ¿Puedo ir a los archivos?

El desarrollo de la web redundaría en:

- Incorporar los entornos digitales como espacio para la educación y aprendizaje impulsando la investigación en materia de educación patrimonial.

- Agilizar la identificación de fuentes: fondos y series que puedan aportar información sobre un tema planteado.

- Crear productos digitales dirigidos a públicos no especializados.

- Ampliar los servicios ofrecidos a los ciudadanos, favoreciendo el desarrollo de la investigación y aportando herramientas necesarias para alcanzar este objetivo haciéndolo desde unos parámetros educativos adecuados.

- Facilitar la búsqueda de información en temas que son recurrentes y habituales.

- Mejorar la eficacia y eficiencia en el uso de los recursos públicos en beneficio de la sociedad.

La seu del Congrés de Barcelona és al Camp de la Bota, lloc on la dictadura franquista, arran d’uns consells de guerra sumaríssims que vulneraven tot dret de defensa, afusellà 1.706 persones entre 1939-1952. A 350 metres del CCIB hi ha l’espai de memòria amb els noms de les víctimes, que la catalogació de l’arxiu dels sumaríssims feta per l’Arxiu Nacional de Catalunya va identificar. El pòster destacarà la importància del tractament arxivístic com eina bàsica per a la reparació de les víctimes.

L’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar va ser l’òrgan responsable de centralitzar l’acció dels tribunals militars franquistes a Catalunya. El fons documental d’aquesta institució extingida, format pels expedients de les causes judicials celebrades a Catalunya entre 1938-1978, es conserva a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

Entre els anys 2003-2011 es va dur a terme el tractament arxivístic d’aquest fons a partir de la col·laboració entre el Ministeri de Defensa de l’Estat i la Generalitat de Catalunya. La direcció tècnica va anar a càrrec de l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i amb el tractament es va assegurar la preservació de la documentació i l’obtenció d’un catàleg amb els noms de les més de 150.000 persones que van patir l’actuació dels tribunals militars franquistes.

Amb l’aprovació de la Llei 11/2017, de 4 de juliol, de reparació jurídica de les víctimes del franquisme, es van declarar il·legals els tribunals militars de l’Auditoria de Guerra que varen actuar a Catalunya entre 1938-1978 i es van anul·lar totes les sentències i resolucions dictades en les causes instruïdes per aquests òrgans judicials que tinguessin una motivació política. El text legal va autoritzar l’ANC a publicar a la seva pàgina web una llista amb més de 65.000 víctimes que van ser reparades jurídicament, per l’acció del legislador, i socialment, fent-se públics els seus noms i les condemnes a les que van ser sotmeses (3.368 executades).

L’any 2019 l’Ajuntament de Barcelona va instal·lar un memorial a l’indret conegut com el Camp de la Bota, escenari de la majoria de les execucions dutes a terme pel règim franquista a Barcelona i que està situat a pocs metres de la seu del Congrés Internacional d’Arxius de Barcelona de 2025. El memorial, titulat El Parapet i obra de l’artista Francesc Abad, evoca l’antic mur d’execucions del Camp i conté els noms i cognoms de les 1.706 persones executades a Barcelona entre 1939 i 1952. La font utilitzada per elaborar la relació de persones inscrites a El Parapet va ser la llista publicada per l’ANC en dades obertes.

Aprofitant el fet que el Congrés se celebra prop d’on està ubicat dit memorial, volem realitzar un pòster per presentar un dels exemples paradigmàtics de la funció dels arxius com a promotors de la veritat, la justícia i la reparació, posant l’accent en les execucions d’aquestes 1.706 persones amb la voluntat que els assistents prenguin consciència del passat del lloc on es troben.

Roll-up troncal de l'exposició que es preveu inaugurar en el marc de la SIA i del projecte "Catalunya un país d'Arxius, documents que fan Europa", amb el títol "Dona i Justícia: de l'estat liberal al franquisme".

S'hi recull una mostra de documents des de l'any 1821 al 1961, degudament anonimitzats segons la cronologia,a l'objecte d'il·lustrar el rol social de la dona incardinada en un marc jurídic que l'anul·lava com a persona, llevat del breu parèntesi de la Segona República.

Presentació del cartell troncal de l'exposició "Dona i Justícia: de l'estat liberal al franquisme en documents del Vallès Occidental".

S'hi recull una mostra de documents des de l'any 1821 al 1961, degudament anonimitzats segons la cronologia,a l'objecte d'il·lustrar el rol social de la dona incardinada en un marc jurídic que l'anul·lava com a persona. Llevat del parèntesi de la Segona República, normativa i pràctica processal emmarquen la dona com a subjecte formalment tutelat i subsidiari, conceptualment i doctrinalment. És a dir, relegat al paper d’esposa, vídua, filla, mare, i només després de l’encaix i assumpció d’aquests atributs, persona com a subjecte jurídic.

En aquest sentit, la selecció de documents reproduïts de manera fragmentada ens parla de com la intervenció de la justícia sobre les dones ens apareix sovint en forma de diferents aspectes de tutela, subordinació i dependència, que no de protecció, envers la figura institucionalitzada del pater familias. Així mateix, en l’àmbit de l’ordre penal resulta il·lustratiu evidenciar la pràctica lenitat punitiva davant de casos greus de maltractament, en tant que el matractament restava tipificat com a mera falta i no pas com a delicte. En conseqüència es produeix la paradoxa de subjecte jurídic permanentment tutelat i alhora igualment desprotegit. Processos i documents en donen testimoni i la voluntat del projecte és fer-ne difusió, tan pel seu valor historiogràfic com educatiu.

La idea fonamental consisteix en evidenciar l'evolució històrica en termes de;

- Violència de gènere.

- Perversió del llenguatge jurídic a l'hora de referir-se a la dona entesa, formalment i coneptualment, com a persona necessàriament dependent de la figura masculina.

- Múltiples greuges comparatius envers el marit, com ara el fet que l'adulteri fos considerat un delicte privatiu de la dona, atès que si la infidelitat era comesa per l'home llavors es considerava "amancebamiento" amb una pena força menor i unes circumstàncies molt més laxes

- El paroxisme de la violència justificada jurídicament, com és el cas de la figura del "uxoricidio por causa de honor", per la qual si el marit descobria en flagrant adulteri la seva dona, el fet de matar-la a ella i/o l'amant, o causar lesions greus comportava tan sols la pena del desterrament, i si causava lesions menors quedava impune.

- El canvi radical que significà la Segona República. Per exemple, llei del divorci de 1932 i supressió del Codi Penal del decimonònic uxoricidi honoris causa.

- La investigació de dones violades per observar la seva conducta moral i l'afecció política de la família

- O els processos d'autoritzacions i consentiments / vènia marital, mostra emblemàtica de l'eterna minoria d'edat a què es veien sotmeses les dones, es tramitaven per motius tan diversos com viatjar a l'estranger; treure's el carnet de conduir; vendre una propietat o disposar d'una herència.

En definitiva, tots plegats elements clau en el discurs narratiu de l'exposició, però que alhora es troben sintèticament reflectits en el cartell presentat a l'objecte de poder-los comentar de forma introductòria.

La identitat de la comunitat professional es forma a través de connexions personals, acadèmiques i laborals. Conèixer la xarxa d'influències serveix per reconèixer a aquelles persones que han marcat la forma d'entendre la professió a diferents nivells i alhora comprendre les diferents visions i biaixos de la pràctica arxivística a la comunitat professional. El cartell presenta una aplicació informàtica que permet visualitzar aquestes relacions en un graf interactiu.

Les identitats de l'arxivística:

Els arxius es descriuen pel context de creació dels documents, però el context també explica la pràctica arxivística. Partint de la premissa que els arxius no són neutrals en el tractament de la informació, descobrir el context dels professionals que la practiquen, qui els ha influït i amb qui estan relacionats, també explica la forma com es treballen els documents. La identitat de la comunitat professional es forma a través de connexions i relacions personals i laborals i disposar d’una eina per visualitzar-les permetrà reconèixer aquelles persones que han influït en la forma d’entendre la professió i, alhora, comprendre les diferents visions de la pràctica arxivística dins la comunitat.

Un congrés internacional demostra que la imatge de l’arxiver aïllat de l’imaginari social no és real: els professionals es formen, participen en grups de treball, es troben associats i s’influencien mútuament. Aquestes influències traspassen l’àmbit geogràfic o sectorial, i es poden detectar institucions i professionals que actuen com a ponts, incorporant idees que impacten en la pràctica de l’arxivística i la gestió de documents d’una comunitat. La creació del graf de relacions professionals permetrà detectar aquestes persones, posar en valor la seva influència i entendre la pràctica arxivística en un àmbit concret.

Resultats

L’any 2024, l’AAC va dur a terme una iniciativa per trobar i reconèixer les influències professionals, indicant qui els havia influït en els seus primers anys professionals (companys, caps, professors, autors, etc.). Els resultats de l’experiència col·lectiva van aflorar noms de professionals menys coneguts, reconeguts pels seus companys, i alhora, detectar influències comunes. En ser d’un àmbit lingüístic acotat, es va trobar una comunitat molt cohesionada on les institucions o l’edat eren menys rellevants que les connexions a nivell personal gràcies a l’associacionisme i la carrera professional.

El projecte amplia l’aplicació obrint-la al món, millorant la seva interfície tecnològica i la metodologia de captació de dades, tant amb informació disponible al web com amb la possibilitat de fer-ho interactiu amb les persones assistents al congrés. El resultat esperat és que, tot i que hi ha agrupacions per països i al voltant de les associacions professionals, es poden detectar vincles i relacions a partir de persones clau que han influït en com s’entenen els arxius en entorns geogràfics o institucionals concrets.