Conference Agenda

My proposal describes the "Find Yourself, Find Su!" project, a crowdsourcing initiative of the National Archives of Suriname (NAS). This project which started in 2020, focuses on the digitized returned colonial archives and making them accessible by involving Surinamese citizens in the transcription and correction process.

This paper describes the "Find Yourself, Find Su!" project, a crowdsourcing initiative of the National Archives of Suriname (NAS). This project which started in 2020, focuses on the digitized returned colonial archives and making them accessible by involving Surinamese citizens in the transcription and correction process. The implementation, using software such as Transkribus and Google Drive, encountered challenges, particularly on a technical level and with regard to the completion and publication of the results. Despite these obstacles, the project demonstrates the potential of crowdsourcing for archiving and promoting historical awareness. The plan is to continue the project in 2025.

The paper discusses how photographic archives can act as a source of identity preservation through the interpretation and use of images from the past. The Richard Ellis Archives in Malta is a repository of c. 40 thousand glass plates starting in the 1870s and spanning three generations of photographers.

The paper discusses how photographic archives can act as a source of identity preservation through the interpretation and use of images from the past. The Richard Ellis Archives in Malta is a repository of c. 40 thousand glass plates starting in the 1870s and spanning three generations of photographers. Apart from the excellence in photographic composition and execution, the archive is prestigious due to the supporting evidence – all documentation, equipment and accessories are still well-cared for in one place. Due to Malta’s role in the British Empire, Ellis’ connection with the British, and the strategic position of Malta, this archive is as important to Malta as it is to the Mediterranean. A number of commissions related to nearby Mediterranean countries, especially the earthquake of Messina and the Smyrna crisis. The authors will discuss the role of this archive in preserving identities that shape our past, present and future. The use of digital technology to preserve and disseminate this archive, the outreach events and the collaboration with other partners in places such as Girona and Sao Paolo will also be discussed.

Jacob Riis inicià una nova mirada la dècada de 1880 quan es fixà en les classes desafavorides. Al fons de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona es poden localitzar fons que giren la seva mirada cap a col•lectius desafavorits de la societat amb fotoperiodistes diversos i d’altres fotògrafs d’àmbits artístics i/o afeccionats. L’estudi de les imatges permet contemplar com la visió de les diferents societats de la gran Barcelona ha anat canviant, d’acord amb moments polítics i sensibilitats privades.

Quan Jacob Riis va realitzar l'any 1880 el seu reportatge sobre les miserables condicions de vida de treballadors a Nova York acabava de posar un primer graó en el que seria un dels grans mons de la fotografia documental.

A Catalunya la càmera fotogràfica va posar l’objectiu cap a els grups socials desafavorits quan, amb l’inici del fotoperiodisme, els reporters captaven imatges dels actes polítics que s’hi acostaven amb voluntat paternalista. Trobaríem englobats aquí treballs dels primers reporters gràfics.

Cap a l’any 1930, es va formular una proposta sanitària i arquitectònica a través d’una exposició on la fotografia prenia un paper predominant en la denuncia de les males condicions dels barris, a través del treball de Margaret Michaelis., que va canviar la manera d’acostar-se a les realitats socials més marginals. El trencament produït per la guerra civil i la posterior dictadura va retornar la mirada cap als desafavorits a un nivell de condescendent beneficència, com mostra el fons “Crònica Gràfica”, que s’inicià cap a l’any 1930 i dura fins els anys 1990, amb la feina de la nissaga Pérez de Rozas de manera preeminent.

No serà fins a treballs com els de Sergio Dahó a finals dels 60 que es torna a mirar amb esperit crític la realitat dels barris marginals de la ciutat, amb unes fotografies que volen denunciar les condicions d’insalubritat dels mateixos. La fotògrafa Marta Povo l’any 1980 realitza un reportatge sobre el Centre de Marginats del carrer de Wellington, concretat en 47 fotografies que mostren els personatges i les instal•lacions del centre, dirigint la mirada cap a un col•lectiu força invisibilitzat a la ciutat. Pepa Llinàs fotografia entre 1981 i 1988 les dones que habitaven el conegut Camp de la Bota de Barcelona, amb qui conviu com a metgessa en aquell barri oblidat, permetent-li un apropament a les famílies. El projecte que Esteve Lucerón va fer entre el 1980 i el 1989 a la Perona, un dels darrers barris de barraques de la ciutat, i enderrocat abans dels Jocs Olímpics, forma part també d’aquest apropament a la realitat marginal des del compromís. La feina de Rafael Palacio Turmo es centra en el barri Xino, amb una mirada que vol passar desapercebuda, per no interposar la presència d’un notari de la realitat i deixant que aquesta flueixi al seu davant. Consuelo Bautista ens mostra una cara diferent del mateix barri a través del treball de la sèrie Raval, L´obra és fruit d´una aproximació sensible a la realitat polièdrica i ambivalent del barri amb fotografies fetes entre 1970 i 2004. Finalment, i sense caure estrictament en la fotografia de minories, cal esmentar el projecte “Setze barris. Mil ciutats”, una obra assagística gràfica d’un col•lectiu de fotògrafes i fotògrafs que retrata els deu barris de la primera edició del Pla de barris, aquells que tenen un índex de vulnerabilitat més alt de la ciutat. El resultat és una col•lecció que reflecteix el moment vital i de transformació cívica, social i urbana d’aquests territoris.