Conference Agenda

El programa de residències de creació i investigació de l’Arxiu Comarcal de l’Urgell (ACUR), transforma l’arxiu en un punt de trobada que connecta documents amb creadors, investigadors i artistes per impulsar la reutilització creativa del patrimoni documental. Esdevenint una eina que ajuda a democratitza l’accés als arxius, fomenta la diversitat d’enfocaments i contribueix a la construcció d’una societat més reflexiva, cohesionada i compromesa.

Els arxius, tradicionalment concebuts com a espais patrimonials amb funció administrativa i jurídica, assumeixen avui un rol cultural i social essencial. A través de la seva tasca, els arxius contribueixen a la creació de ciutadans compromesos amb el seu entorn i amb la memòria col·lectiva. En un context on la difusió i la democratització de la informació són imperatives, els arxius han d’incorporar noves estratègies per arribar a un públic més ampli i divers, oferint activitats que promoguin la reutilització i la reinterpretació del patrimoni documental. Aquest canvi reflecteix una evolució en la funció dels arxius, que passen de ser simples custodis de documents a agents actius en la creació cultural.

Aquesta nova perspectiva també suposa una transformació en la manera en què s’accedeix i es treballa amb els documents. Si bé l’ús patrimonial dels arxius ha estat el més comú, el caràcter polièdric dels documents permet múltiples lectures i interpretacions segons les preguntes que es formulen. Els arxivers, com a mediadors, faciliten l’accés i la reutilització dels fons per a una varietat de públics, ampliant el ventall d’usuaris dels arxius i contribuint a democratitzar la cultura.

La residència de creació de l’ACUR exemplifica aquest nou rol de l’arxiu com a espai de trobada entre documents, creadors i pensadors. Els artistes i investigadors seleccionats treballen en estreta relació amb els fons de l’arxiu, reflexionant sobre la seva significació i elaborant obres que enriqueixen la nostra comprensió del passat i la seva aplicació en el present. Així, la residència no només facilita la creació artística i investigadora, sinó que també reforça el paper de l’arxiu com a dinamitzador cultural, fomentant un diàleg creatiu entre la memòria històrica i la producció contemporània.

Aquest enfocament obre noves perspectives per als arxius, que passen a ser actors més dinàmics en la societat, contribuint al desenvolupament cultural i social a través de la creació i la investigació. El programa de residència de l’ACUR és un exemple de com els arxius poden i han de participar activament en la societat, oferint els seus recursos per a la creació de coneixement, reflexió i expressió artística.

La Principauté de Monaco s'est officiellement dotée d'Archives nationales en mai 2025. Malgré des prémices plus lointaines, cela s'inscrit dans le cadre de la politique de modernisation des archives de l'Etat initiée en 2011, et renforcée en 2021 avec la création d'une Mission de préfiguration des Archives nationales. L'exposé se propose d'évoquer la genèse et le contexte de cette création, l'articulation avec les Archives du palais princier ainsi que les perspectives pour les années à venir.

La Principauté de Monaco s'est dotée d'Archives nationales en mai 2025. Malgré des prémices plus lointaines, et notamment un rapport de Michel Duchein (alors inspecteur général des archives à la Direction des Archives de France) il y a 40 ans sur cette question, cette création s'inscrit principalement dans le cadre de la politique de modernisation des archives de l'Etat initiée en 2011. Ainsi, cette année-là, est créé le Service central des archives et de la documentation administration (SCADA) en charge de la conservation des archives définitives du Gouvernement princier, ainsi qu'une Commission consultative des archives de l'Etat (CCAE). Parallèlement, un cadre réglementaire est alors instauré pour les documents administratifs et archives publiques de l'Exécutif, et l'Inspection générale de l'administration joue dès lors un rôle moteur en matière d'archives. Cette politique est renforcée en 2021 avec la création d'une Mission de préfiguration des Archives nationales (MPAN), au périmètre plus large, à savoir toutes les archives publiques, et même d'intérêt public, de la Principauté, à l'exclusion des Archives du palais princier, biens de la Couronne. La CCAE est alors remplacée par la Commission consultative des archives d'intérêt public. En charge de créer un service d'Archives nationales de plein exercice, la MPAN, entre 2021 et 2025, a entre autres choses, outre la constitution d'une équipe et la poursuite de l'œuvre de modernisation, travaillé à un avant-projet de loi en matière d'archives et à ses textes d'application, au projet immobilier des Archives nationales, et à la création de ces dernières officialisée en mai 2025 à l'occasion de la livraison de la première phase du projet immobilier et du lancement d'un site internet. L'exposé se propose d'évoquer la genèse, les grandes étapes et le contexte de cette création, l'articulation avec les Archives du palais princier et les autres entités patrimoniales de Monaco, ainsi que les perspectives pour les années à venir.

La construcció del nou Arxiu de la Ciutat de Barcelona a l'antic recinte de Can Batlló permetrà facilitar l'accés als documents per assegurar els drets de les persones, promoure la investigació i donar suport a l'administració municipal, contribuint activament a la memòria, coneixement, comprensió i governança de la ciutat per part de la seva ciutadania. El nou equipament innovarà en l'aplicació de mesures de sostenibilitat ambiental, preservació i recuperació del patrimoni arquitectònic.

L’Arxiu municipal de Barcelona, custodi del patrimoni documental de la ciutat, feia anys que cercava un canvi de model. Avui és un Sistema Municipal d’Arxius que agrupa fins a 21 seus distribuïdes per tots els districtes de Barcelona. Però la millora de la gestió interna i del servei al ciutadà semblaven més a l’abast emmirallant-se en els arxius de ciutats de la dimensió de Barcelona. Endegar aquesta unificació requeria, a banda d’una important transformació interna, trobar un lloc prou gran per allotjar uns 80 km de prestatgeries i prou cèntric i ben comunicat per que funcionés correctament com a equipament de ciutat i prou emblemàtic o singular per que l’Arxiu hi desenvolupés el seu potencial com a nou equipament cultural de la Ciutat.

Tots els centres del sistema municipal d’arxius desenvolupen un programa de d’activitats de difusió cultural ( exposicions, jornades de portes obertes, presentació de publicacions, conferencies, jornades cursos i congressos ) en el que cada any participen més de 100.000 persones. Actualment, l’ambició d’aquestes activitats culturals es veu limitada per la manca d’espais, que en condiciona els aforaments i la dimensió de les exposicions programades. A més a més, la saturació dels dipòsits documentals, la manca de condicions climàtiques i la dispersió dels fons, fan necessari un nou model que passi per la unificació dels centres i el desenvolupament d’un projecte cultural ambiciós.

L’any 2017 es va escollir can Batlló com a lloc on contingut i continent podien harmonitzar els seus respectius objectius i es va iniciar el projecte de Rehabilitació del Bloc 8 de Can Batlló per la seva adequació com a Arxiu de la Ciutat de Barcelona.

En temps d’interès creixent per la nostra memòria col•lectiva, el trasllat a Can Batlló permetrà desenvolupar i ampliar el programa de difusió cultural de l’Arxiu, així com col•laborar en intercanvis amb altres arxius i institucions, convertint l’Arxiu en un equipament arxivístic de referència.

L’edifici del Bloc 8 de Can Batlló al barri de la Bordeta, és un dels patrimonis oblidats de la ciutat. La xemeneia ens recorda la presència de l’antic conjunt fabril, però el valor arquitectònic de la nau central resta ocult en un indret fins ara molt aïllat, dins un recinte gens permeable a l’accés ciutadà, que ha estat tancat i abandonat durant dècades. El procés de recuperació del conjunt neix d’una persistent reivindicació veïnal que ha permès recuperar bona part de les naus per a equipaments d’ús públic, espais comunitaris i veïnals autogestionats i espais lliures de qualitat.

Els arxius nacionals són centres excepcionals en els sistemes arxivístics dels països i, paral·lelament, formen part del conjunt d’equipaments culturals nacionals. El futur de l’Arxiu Nacional es vincula amb la col·laboració en la resolució dels grans paradigmes de la preservació a llarg termini de dades i documents governamentals, a l’adaptació dels edificis i serveis als reptes globals del canvi climàtic i a la divulgació cultural del patrimoni arxivístic i de la memòria col·lectiva.

Els arxius nacionals són centres excepcionals en els sistemes arxivístics del països. L’excepcionalitat està determinada per l’exercici de les funcions com a centres de preservació de la documentació generada pel Govern i l’Administració d’un país. Aquesta característica essencial conviu amb competències compartides amb la resta d’infraestructures culturals nacionals.

En la ponència, es desenvoluparan quatre línies d’actuació de futur d’aquest equipament:

- Impuls com a centre de la preservació a llarg termini de la documentació i les dades digitals governamentals. Col·laborador actiu en la resolució dels paradigmes de la preservació dels documents digitals, es proposaran nous usos funcionals en la Segona fase d’ampliació de l’edifici destinats a la conservació de còpies de seguretat i arxiu digital governamental.

- Dues infraestructures arxivístiques, un únic objectiu. L’ampliació de l’edifici de l’Arxiu Nacional respon als reptes globals del canvi climàtic i de la societat i es configura com un espai de convivència de diversos models constructius. L’edifici principal, amb un model francès de dipòsits en alçada conviurà amb l’ampliació, eficient mediambientalment, confortable amb les persones i amb dipòsits parcialment soterrats.

- L’Arxiu Nacional, la teva història. Una institució social per gaudir del coneixement. El programa cultural ha d’interpel·lar la societat catalana i connectar-la amb la memòria i els documents. Compartir els testimonis documentals de la història personal i familiar i obrir l’accés universal al coneixement històric i a la garantia dels drets cultural dels ciutadans.

El programa incorpora una exposició permanent d’una selecció d’objectes de la història de l’arxivística catalana.

- Finalment, la nova política d’ingressos, basada en una visió de sistema, generarà oportunitats de conservació de testimonis socials no representats en el conjunt de l’Arxiu o relacionats amb les noves formes de produir evidències de la societat catalana.