Conference Agenda

En aquesta contribució es valorarà el paper que juguen les pràctiques que l’alumnat de l’ESAGED desenvolupa a centres d’arxiu, en aquest cas a la UPC, i com contribueixen al seu aprenentatge. En general, es considera que l’alumnat que ve a fer pràctiques a la UPC té un bon nivell i uns coneixements teòrics sòlids. Venen amb molta motivació i sempre fan aportacions valuoses. Les seves tasques són importants per a un arxiu amb falta de recursos de personal. Per tant, el benefici és per a les dues parts.

Normalment, als alumnes més novells els xoca la realitat dels arxius ja que en molts casos és el seu primer contacte amb un centre d’arxiu i per tant cal dedicar més temps a formar-los. L’alumnat que porta més temps a la universitat ja té més coneixements teòrics i normalment han tingut alguna experiència prèvia i no els xoca tant la realitat quotidiana dels arxius. Estan més preparats per feines més complexes.

El contacte amb alumnat en formació permet adonar-se de quines són les necessitats en què caldria enfocar més la formació teòrica, com ara en eines ofimàtiques pel tractament i gestió de dades (fulls de càlculs i csv.) i tecnològiques (gestors documentals).

Les pràctiques permeten a l’alumnat entendre realment quin és l’ofici d’arxiver, s’enfronten a la realitat quotidiana, i aquí és on comencen aparèixer les preguntes, els dubtes, els errors, els encerts i la possibilitat de trobar solucions a problemàtiques d’arxiu no detectades a la formació teòrica. Tenir alumnat en pràctiques sempre comporta una feina de formar i fer el seguiment, però els beneficis de poder avançar en projectes i els resultats finals fan que el temps dedicat a la formació i seguiment valguin molt la pena i sigui un benefici per a les dues parts.

Des de l’empresa Grupo Servicio Móvil es participa a la formació liderant casos pràctics amb l’ús de programari propietat de l’empresa sobre explotació de dades i de la informació en alguns dels programes formatius de l’Escola. La decisió de participar en les formacions a través de les eines de l’empresa i, per tant, de convertir-se en un agent extern dins del procés d’aprenentatge de l’alumnat de l’ESAGED, forma part de la mateixa filosofia empresarial que està centrada en la innovació i en l’aportació de solucions, sigui dins del grup, en les comunitats en les quals s’opera, en el nostre entorn social i econòmic o en els nostres clients.

Aquesta és una manera de ser i de fer en la que preval el compromís i la col·laboració amb la universitat i la formació de l’alumnat. La col·laboració amb l’ESAGED pot ajudar a adaptar la formació a les demandes del món laboral i acostar el món acadèmic a la pràctica empresarial gràcies a la participació de professionals que comparteixen la seva experiència.

L’experiència d’AGTIC Consulting és que com a empresa porta diversos anys col·laborant amb l’ESAGED acollint alumnes en pràctiques. La decisió d’acollir-ne va ser perquè molts dels nostres projectes requereixen perfils de gestors documentals. En aquest sentit, es busca el traspàs de coneixements d’alt nivell que adquireixen en els estudis de l’ESAGED per tal que els puguin aplicar als clients de l’empresa. Són uns coneixements i habilitats acadèmics que per permeten ajudar els clients a implantar el document i expedient electrònic amb validesa jurídica, a implementar processos de digitalització amb validesa jurídica o a definir polítiques de gestió del document electrònic en totes les fases del cicle de vida. També acompanyar en definir quadres de classificació, esquemes de metadades, catàleg de tipologies documentals o de formats i, al final, fent auditories sobre la implementació del document electrònic.

L’experiència de pràctiques a l’empresa, que complementa la formació acadèmica de l’alumnat, fa que en alguns casos el seu talent i la seva implicació siguin decisius perquè l’empresa valori la seva incorporació com a consultors juniors, amb la possibilitat de passin a ser consultors sèniors i en alguns casos caps de projecte. Això afavoreix aquest trànsit entre procés d’aprenentatge (pràctiques) dels estudis amb la possibilitat d’incorporació posterior al món laboral (inserció professional) dins de la mateixa empresa.

This panelist will speak to the imperative for archivists to actively engage in evolving environments of open data and AI deployment in the public sector to mitigate the risk of being overshadowed by other disciplines that do not adopt an Archival Science perspective, particularly in terms of perceiving information as evidence. The discussion will be contextualized within the realm of e-government development which is the operational landscape for archival professionals today. In this environment, foundational principles such as provenance, as well as concepts of authenticity and reliability, are of paramount importance. Therefore, it is essential for archivists to assertively occupy these domains, as their expertise is crucial for promoting transparency and democratic governance within governmental institutions. This analysis will be informed by ongoing research conducted under the auspices of the InterPARES project, in collaboration with international colleagues.

Beth will discuss the manner in which appraisal has taken on new importance and even urgency in the modern era of archiving. The contemporary limitations of space and costly digital storage requires a shift in traditional archival theory of appraisal and reappraisal to a centering of institutional needs and priorities. This theoretical and practical shift will require re-envisioning the relationship between the donor and the institution, the empowerment of staff to make informed decisions, and the willingness of the institutions to wager some degree of reputational risk. I will argue that the 19th and 20th century age of manifest destiny in archives - to accept collections on the subject margin, due to political pressures, or donor pressures, or simple “wow” factor has to come to an end.

Vicki will discuss her work with international colleagues on the establishment of Computational Archival Science, an emerging transdiscipline currently defined as ““A transdisciplinary field concerned with the application of computational methods and resources to large-scale records/archives processing, analysis, storage, long-term preservation, and access, with the aim of improving efficiency, productivity, and precision in support of appraisal, arrangement and description, preservation, and access decisions: The intent is to engage and undertake research with archival materials as well as apply the collective knowledge of computer and archival science to understand the ways that new technologies change the generation, use, storage, and preservation of records and the implications of these changes for archival functions and the societal and organizational use and preservation of authentic digital records. This suggests that computational archival science is a blend of computational and archival thinking.” In particular, Vicki will discuss recent work on the development of an educational framework for the teaching of CAS in archival educational programs.

In my contribution, I’ll discuss experiences with and opportunities for integrating archival literacy into general education courses, especially at the undergraduate level. Educational institutions in many countries have developed frameworks for teaching information, data and increasingly also AI literacy across the curriculum. As archivists, we can contribute valuable knowledge and experiences to teaching these skills, such as selecting, organizing, making accessible, and preserving digital materials and collections while critically evaluating these materials in both analog and digital environments. I’ll draw on my experiences with integrating archival skills into a digital literacy course in the US, and on initiatives with implementing data literacy skills in history and area studies courses in Germany. I’m looking forward to a vigorous discussion with the other panelists and attendees, and learn about everyone’s experiences with and ideas for teaching archival skills in the context of general education.

Dr. Bushey will discuss her experience with virtual course creation and delivery for graduate-level archival education, focusing on digital literacy. The advent of generative AI has disrupted public assumptions of trust in media and documentary evidence. The archivists of tomorrow need to develop critical thinking and skills to identify and preserve contemporary records, particularly AI-generated content, and to integrate AI tools in their professional work. Dr. Bushey will draw upon her recent publications on AI-generated images and Computer-Vision tools for photo archives, along with sample curriculum during her presentation.