Conference Agenda

The Ellen Johnson Sirleaf Center for Women and Development and Harvard Library are partnering to preserve, digitize, and provide online access to archives on Sirleaf's life and presidency. This project connects materials from two continents through collaborative processing and systems, offering access via an online portal while keeping records in their original locations. The outcome is a robust, public tool to explore Sirleaf's life and Liberian history, promoting transparency and shared stewardship.

In May 2023, a groundbreaking collaboration was established among Ellen Johnson Sirleaf, the Ellen Johnson Sirleaf Center for Women and Development, and the Harvard Library. This partnership's mission is to preserve and make accessible the extensive records of President Sirleaf’s life, encapsulating her journey before, during, and after her historic presidency in Liberia. As the first woman elected as president in an African nation, Sirleaf's tenure from 2006 to 2018 was transformative. She pursued peace in a war-torn Liberia, drove significant economic and social progress, improved governance and legal systems, and enhanced the nation’s infrastructure. Her dedication earned her the Nobel Peace Prize in 2011 for integrating women into the peace process. Her legacy of strengthening women’s societal roles continues through the Ellen Johnson Sirleaf (EJS) Center.

The project aims to digitize and preserve both President Sirleaf’s personal and Presidential records, enhancing accessibility through a worldwide online portal. Under the partnership agreement, Sirleaf’s personal archives will be housed at the Harvard Library for 25 years. Afterward, these original documents will be returned to the EJS Center for their Library and Museum. Harvard is committed to processing, describing, preserving, and digitizing these personal archives. Concurrently, her Presidential records, kept by the Center for National Documents and Records in Monrovia, Liberia, will remain in Liberia. Liberian archivists will work alongside Harvard archivists to standardize practices and systems, ultimately combining both sets of records into a custom-designed portal hosted by the Harvard Library. This ensures Liberia's records laws and policies are respected while safeguarding both archives in Harvard’s Digital Repository for lasting digital preservation and stewardship.

The project is slated for completion by late 2026 or early 2027. Upon completion, a symposium at Harvard and the EJS Center will celebrate Sirleaf’s legacy. This event will provide a forum to explore academic initiatives using the archives and consider support for similar projects globally, highlighting the project’s contribution to archival practices and accessibility.

Archivists and partners from Harvard Library and the EJS Center will present on the project, focusing on its development, processes, and objectives. They will discuss creating this collaboration and managing materials across continents, addressing legal and ethical dimensions, and highlighting solutions for navigating international cooperation with local contexts.

This initiative seeks to revolutionize stewardship and resource sharing, enhancing global archival support and access. It sets a precedent for future projects seeking to balance local and international cooperation in historical preservation. Ultimately, this endeavor aims to preserve Ellen Johnson Sirleaf's significant history and redefine global archival accessibility, ensuring her legacy continues to inspire future generations worldwide.

Stanford University Libraries and the Stanford Center for Human Rights and International Justice created the Virtual Tribunals initiative to discover, steward, and make digitally accessible international criminal justice records, without charge and in perpetuity. This Co-Lab session highlights both the processing and accessioning of records, and the cooperation with partners to preserve records memorializing atrocities and chronicling the development of human rights through transitional justice.

After World War II, Allied military courts prosecuted Axis war crimes in groundbreaking trials across Europe and Asia. Following more recent conflicts, civilian tribunals have been created to hold perpetrators accountable for contemporary atrocities. When their work is complete, however, the records created by these courts are transferred to archives which face challenges digitally preserving and providing online access to these foundational documents of international criminal law. Stanford University Libraries and the Stanford Center for Human Rights and International Justice developed Virtual Tribunals (VT) to bridge this gap between human rights archives and public knowledge. VT accessions, processes, and digitally preserves all court materials, thus safeguarding these records of rights and providing permanent open online access to them. VT’s preservation mandate draws from both historical and contemporary international justice forums, and range from the International Military Tribunal at Nuremberg (1945-1946) and the post-World War II war crimes courts of the United States Army and Navy (1945-1950), through to the Special Panel for Serious Crimes East Timor (1999-2006) and the Special Tribunal for Lebanon (2007-2023). This Co-Lab session highlights both the processing and accessioning of records, and the cooperation with partners to preserve records memorializing atrocities and chronicling the development of human rights through transitional justice. The presentation will consist of two parts. First, Michael Eastman overviews international justice and human rights archives. Second, Lauren Sorensen highlights the overall digital collection workflow, including transfer of records, website capture, digital preservation, and online access. Our goal is to first, receive feedback from archivists, particularly those with human rights expertise, and second, to share the Virtual Tribunals’ online collections platform and related process and resources.

La Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, ha emprès noves vies per revertir els silencis d'arxius comunitaris infrarepresentats en el patrimoni documental. Es tracten de polítiques proactives, que tenen com a finalitat la identificació i captació, sense esperar que l’atzar els condueixi als arxius públics

En els arxius catalans, i de fet, en els arxius de la resta del món, es conserven fons documentals que només representen una part de l’espectre social. Estem parlant de fons d’institucions públiques i grans empreses i corporacions mercantils, que gràcies a la seva trajectòria i recursos han acabat acumulant la majoria del patrimoni documental. Podríem dir que és un reflex fidedigne del nostre passat, o de la memòria d’una nació? No, evidentment no, és un retrat parcial de la societat, que només mostra una fracció de la realitat. Tot i així, conservem xiuxiuejos d’aquests col·lectius a través de la documentació judicial, siguin com a víctimes o com a castigats. Paradoxalment, aquest fenomen està passant en els nostres dies, ja que la població immigrada a Europa, o altres minories, com la del poble romaní, només s’observen en la documentació actual mitjançant un rol de víctima o de castigat dins de la documentació judicial. Delimitada i identificada la problemàtica, i gràcies a les noves concepcions teòriques, la Xarxa d’Arxius Comarcals de la Generalitat de Catalunya, ha emprès noves vies per revertir els silencis d’aquests col·lectius infrarepresentats en el patrimoni documental. Es tracten de polítiques proactives, que tenen com a finalitat la identificació i captació d’arxius comunitaris, sense esperar que l’atzar condueixi a aquests col·lectius cap als arxius públics. Aquestes polítiques proactives es centren en facilitar eines informàtiques i formació per a l’organització i descripció de fons documentals. A través d’una eina informàtica hom pot uniformitzar la captació i tractament de les dades i preparar-los per una futura ingesta en els sistemes d’informació dels arxius públics. En el cas de la Xarxa d’Arxius Comarcals, s’utilitza una base de dades coneguda com a Fitxa de Primers Tractaments (PRITRA). Sota aquesta concepció s’han emprès dues vies d’actuació:

- Captació de fons d’entitats culturals sense afany de lucre: amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, que coordina els centres d’Estudis de parla catalana, s’ha habilitat un canal per transferir aquestes eines a les entitats. Però no només es tracta de facilitar les eines informàtiques, també s’ha facilitat una metodologia adaptada al col·lectiu i també duent a terme formacions arreu del territori català. La finalitat última d’aquesta iniciativa és posar en contacte les associacions culturals de cada indret amb els seus respectius arxius comarcals, i fomentar la comunicació entre els titulars dels fons i els centres que preserven el patrimoni documental.

- Subvencions per a la descripció, digitalització i restauració: tota entitat sense afany de lucre que vulgui optar a les subvencions atorgades pel Departament de Cultura han de facilitar els instruments de descripció resultants en un format concret, que és la base de dades de Fitxa de Primers Tractaments.

La voluntat d’aquesta participació és dur a terme un taller co-lab, en el qual el públic assistent pugui aportar noves estratègies per captar i preservar la documentació de col·lectius no representats en els arxius públics.