Conference Agenda

Els episodis de desplaçament forçat de pobles afecten tant al patrimoni documental com a la desaparició de la seva memòria. La proposta de recuperació de la documentació generada pel govern sahrauí a l’exili obre justament l’oportunitat per evitar-ho. No obstant això, aquesta preservació ha de tenir en compte la situació en la que es troben sobre el terreny amb gran incidència del conflicte armat que es produeixen periòdicament però també de la important afectació que suposa el canvi climàtic.

En resposta a la sol·licitud dels responsables de l’Arxiu Nacional de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) a Arxivers sense Fronteres (AsF) es dugué a terme un estudi de prospecció dels fons documentals per tal de detectar i prioritzar les necessitats quant a l’organització del seu Arxiu Nacional, situat en els campaments de Tinduf (Algèria).

En primer lloc es va tenir en compte el context històric de la RASD, és a dir de la població sahrauí (uns 170.000 refugiats) que s’hagué de desplaçar a camps de refugiats en territori algerià; en segon lloc com a resultat de l’estudi de prospecció es va detectar la necessitat de conservar uns fons documentals que testimonien la lluita per la supervivència d’aquest poble desplaçat i que en el moment de la descolonització van quedar atrapats sense opció de continuar sent un país independent.

Aleshores, per tal que no es perdés aquest llegat patrimonial, es va optar en primer lloc per donar una formació bàsica en arxivística al personal responsable i dotar-los d’una metodologia de treball, d’acord amb la doctrina arxivística internacional, que els permetés gestionar els seus fons documentals.

Des de bon principi AsF, mitjançant estades tant de cooperants com dels responsables de l’Arxiu Nacional, ha donat suport a l’Arxiu Nacional de la RASD, tant en la formació com constatant l’estat de les instal·lacions i les necessitats urgents de l’arxiu ateses les condicions climàtiques de la zona que fan difícil mantenir en bones condicions la documentació custodiada a l’arxiu.

Des de l’any 2007 AsF ha mantingut el seu suport a l’Arxiu Nacional de la RASD i justament per això cal reflexionar al voltant de les dificultats que està patint l’arxiu, des d’un punt de gestió documental, atesa la manca d’especialistes en arxivística, així com també de les dures condicions climàtiques que assolen aquest arxiu, un fet a tenir en compte sobretot a partir del canvi climàtic que afecta aquesta zona de manera important.

En el darrer any, aquest territori ha patit combats de baixa intensitat, ha vist com el seu desplaçament forçat a d’altres territoris, en condicions infrahumanes, s’ha perllongat en el temps, i en els darrers mesos han hagut de patir inundacions. La memòria, la del poble sahrauí a l’exili, és fràgil atès que la població està disminuint i s’enfronten a un perill constant i real de desaparició. No obstant això, han comprovat com la solidaritat internacional ha disminuït les seves aportacions, i la lluita per a la seva supervivència és diària.

En definitiva, aquest és un projecte que en primer lloc, vol preservar la documentació que testimonia l’activitat humana d’un poble en perill d’extinció, així com també la seva organització i la seva activitat oficial, documentant així els moments de crisi d’un poble que es resisteix a desaparèixer. I per altra banda, alertar de les problemàtiques de sostenibilitat dels arxius situats en territoris de canvis profunds com a resultat del canvi climàtic.

This session shares the history and fruits of the partnership between Ukrainian and American scholars that led to creation of Ukrainian Libraries in Wartime Archive. Constructed using Omeka, the digital archive functions as both a repository of evidence of crimes against libraries, and a space to collect records on the work of Ukrainian librarians in wartime conditions. The project adds to the scholarship on the work of libraries during wartime, and contributes to relevant policy.

This co-lab session shares the history and fruits of the partnership between Ukrainian and American library professionals and scholars that led to creation of a digital archive titled Ukrainian Libraries in Wartime Archive. Constructed using Omeka, the digital archive functions as both a repository of evidence of crimes against libraries, and a space to collect records detailing the history of the resistance of Ukrainian librarians and their work in wartime conditions. Designed as a living community space, the archive continues to grow as Ukrainian professionals gather and archive records and testimonies from their cities and regions.

The full-scale invasion of Russia to Ukraine changed the role of the librarian in Ukraine. Russian forces have destroyed 700 public and university libraries since February 2022, and 4,000 are being occupied by Russian forces, according to the Ukrainian Library Association. Of the libraries that are open some are bomb shelters; some offer residents employment assistance, literacy workshops, humanitarian aid and clothing. Librarians also help community members find accurate information and recognize propaganda, and fake news. The information component of the Russia-Ukraine war has turned the work of librarians into a critical defense mission.

This project aims at capturing the impact of war on Ukrainian libraries and librarians. It commenced in 2022 with the Ukrainian team collecting evidence of crimes against libraries under the leadership of the Ukrainian Library Association (ULA).

Next, the collection of images showing the damage and destruction at 14 libraries in Ukraine was shared with an American team of librarians who developed a digital platform to archive these materials. The team used Omeka, an open-source platform that functions well in Ukraine, to curate the digital collection, then used the Dublin Core (DC) vocabulary to create metadata, and generated a set of uniform descriptions to allow the archive to be searchable. Images and descriptions of the 14 libraries in Ukraine are gathered and displayed by geographic region, both as individual records and as part of narrative displays that show the states of each destroyed and damaged library. Each record, once uploaded, is described using fields defined both by DC metadata standards, but also project-based applications. The records include metadata in English and Ukrainian. Once records are described individually, they also are utilized in the exhibit pages for the specific regions and cities where they are located.

The American team shared the archive with their Ukrainian Library Association partners. Currently the team is developing a virtual reality exhibit to help promote the archive, and raise awareness of the work of Ukrainian librarians during the war. At the moment, the archive is not open to the public for security reasons, but can be accessed by librarians through invitations.

The project adds to the scholarship on the work of libraries during wartime, and on the destruction of cultural heritage spaces and objects as war crimes. As such it has potential to contribute to relevant policy. Practically, the project raises awareness about the importance of libraries during war, supporting fundraising and education.