Conference Agenda

Recently, Chinese government has carried out a series of measures to continue the social influence of cultural resources using digital tools. The article focuses on analyzing the opportunities and challenges brought by the national cultural digitalization strategy posted by the Chinese government for the construction of archival cultural resources, and proposes a Chinese solution for the sustainable development of national archival cultural resources.

In 2022, the Chinese government carried out a significant cultural initiative to advance the implementation of the "National Cultural Digitization Strategy," clearly stating, "By 2035, China aims to establish a national cultural big data system that is physically distributed, logically interconnected, rapidly accessible, efficiently searchable, comprehensively shared, and selectively integrated, presenting a panoramic view of Chinese culture and ensuring the full sharing of digital cultural fruits of the Chinese nation." As memory institutions preserving the true historical records of national and social development, national archives not only catch the traces of human sociocultural practices but also undertake the responsibility of enabling archival resources to continuously serve all society. Closely understanding various national strategies, exploring the blueprint for the modernization of national archives has become a consensus and action orientation for both archival scholars and practitioners from different countries.

Sustainable development, as proposed by the United Nations Commission on Environment and Development, is a global strategy with the core principle of "meeting the needs of the present without compromising the ability of future generations to meet theirs." This approach is essential for achieving balanced progress in society, economy, environment, and population dynamics. Today, sustainable development has become a widely accepted principle guiding human advancement. In the context of cultural resource development, this means not only fulfilling current societal needs but also safeguarding the diversity of cultural resources to ensure their long-term sustainability. The pursuit of sustainable development for national archival cultural resources is fundamentally driven by this strategic vision.

The article begins by utilizing policy text analysis tools to scrutinize various policy documents associated with China's National Cultural Digitization Strategy. This approach seeks to identify the policy directions regarding the sustainable development of cultural resources set by the Chinese government. Through an in-depth interpretation of China’s archival development plans, the study outlines the logical connections between the central cultural policies and the construction of archival cultural resources. Additionally, it investigates the opportunities and challenges that the "National Cultural Digitization Strategy" brings to the development and construction of national archival cultural resources.

Secondly，the article will introduce the theory of cultural ecology chain from cultural ecology to construct an ecological system of national archival culture in the era of digitalization and data. It will then analyze the practical manifestations of sustainable development of archival cultural resources and the intrinsic relationships of associated cultural elements. Emphasis will be placed on analyzing the driving mechanisms for the sustainable development of archival cultural resources under the national cultural digitalization strategy, including the demands of public digital culture, transformations in the generation and dissemination methods of cultural resources, the pull of the cultural ecology chain, and the new impetus for the modern transformation of archival endeavors.

The article proposes strategies for the sustainable development of China's national archival cultural resources, which include the construction of a big data platform for national archival culture, the establishment of a sustainable development model for archival cultural resources, the design and implementation of scenario-based digital archival culture.

El proyecto SAGA, cofinanciado por el Programa Europa Creativa de la UE, que se desarrollará entre 2024 y 2027, aborda los riesgos climáticos y humanos en los archivos europeos. Busca mejorar la resiliencia, fomentar prácticas sostenibles, desarrollar tecnologías innovadoras y formar a profesionales. Liderado por los Archivos Estatales de España, SAGA promueve la conservación del patrimonio documental con estrategias verdes y colaborativas, reforzando su impacto cultural y social.

El proyecto SAGA (Sustainable Archives & Greener Approaches), iniciado en septiembre de 2024, es una iniciativa cofinanciada por la Unión Europea para proteger el patrimonio archivístico frente a desafíos como el cambio climático y los riesgos humanos. Con un presupuesto de 1,4 millones de euros y una duración de 38 meses, SAGA busca garantizar la sostenibilidad y resiliencia de los archivos europeos mediante un enfoque innovador y colaborativo.

Objetivos y estrategias:

SAGA tiene como objetivos clave fortalecer la resiliencia de los archivos frente a desastres naturales y conflictos, fomentar la adopción de prácticas sostenibles, capacitar a profesionales en gestión de riesgos, desarrollar soluciones tecnológicas avanzadas y aumentar la visibilidad cultural de los archivos. Estas metas se alcanzan a través de actividades innovadoras, como el piloto de “Merchandising verde” para productos ecológicos y cursos de formación multilingües.

Colaboraciones:

El proyecto está liderado por los Archivos Estatales de España en cooperación con 11 socios, incluyendo archivos nacionales de Hungría, Malta, Portugal y Noruega, además de instituciones académicas y tecnológicas como la Academia Eslovaca de Ciencias, la Fundación del Paisaje (Polonia) y MTU (Irlanda).

Plan de trabajo:

- Gestión de riesgos: Evaluación de riesgos para patrimonio documental, edificios y personas, con planes de acción para mitigar el impacto del cambio climático y amenazas humanas.

- Archivos sostenibles: Integración de prácticas ecológicas en instituciones archivísticas para reducir su impacto ambiental.

- Capacitación: Talleres híbridos y cursos digitales para formar a profesionales en preparación, respuesta y recuperación ante riesgos.

- Comunicación: Estrategias de difusión y exposiciones híbridas para promover los resultados y aumentar la conciencia pública sobre los desafíos en los archivos.

Resultados esperados:

SAGA busca lograr una mayor resiliencia en las instituciones archivísticas, reducir su huella ambiental, ampliar el valor cultural y económico de los archivos, y dotar a los profesionales de herramientas clave para enfrentar desafíos contemporáneos.

Resultados que se presentarán en el Congreso del ICA:

Estará preparado un informe sobre amenazas a archivos europeos con el cambio climático y una evaluación de políticas ambientales en estas instituciones.

SAGA es un modelo visionario para modernizar los archivos europeos, promoviendo su conservación a través de sostenibilidad, innovación y colaboración, y asegurando que sigan siendo testigos culturales para futuras generaciones.

La necessitat de crear un Pla de Salvaguarda per les institucions arxivístiques del país, sorgeix amb la voluntat de preparar-nos per afrontar els riscos presents i futurs derivats del canvi climàtic i amb la voluntat de dotar els arxius de les eines adequades per gestionar situacions d’emergència.

Ja s'han iniciat mesures des de diverses institucions clau, com el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC).

Amb la voluntat de preparar-nos per afrontar els riscos presents i futurs derivats del canvi climàtic i altres amenaces que puguin sorgir, i davant la necessitat de dotar els arxius de les eines adequades per gestionar qualsevol situació d'emergència, sorgeix la necessitat de crear un Pla de Salvaguarda per a les institucions arxivístiques del país. Aquest pla pretén garantir la preservació del patrimoni documental, tot implementant una planificació estratègica que minimitzi els efectes de fenòmens extrems com incendis, inundacions, vents forts o sequeres prolongades, així com d'altres incidents, ja siguin naturals o provocats per l'activitat humana.

Per dur a terme aquest Pla de Salvaguarda, s’ha considerat essencial avaluar l'estat actual dels arxius a Catalunya i elaborar un mapa de riscos que permeti identificar les vulnerabilitats específiques de cada tipologia d'arxiu. Aquesta anàlisi inicial és clau per poder planificar mesures preventives i establir protocols d'actuació que s'adaptin a les necessitats concretes de cada centre.

En aquest context, ja s'han iniciat mesures des de diverses institucions clau, com el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), que han començat a treballar en l'establiment dels seus propis plans de salvaguarda i protocols d'actuació. Tot i això, aquests projectes s'han trobat amb diverses dificultats en la seva implementació, ja que elaborar un pla de salvaguarda és una tasca complexa que requereix implicar tot el personal de les institucions arxivístiques, des de la direcció fins als tècnics de gestió i manteniment. Aquest enfocament integral suposa un repte organitzatiu que cal abordar amb determinació i recursos.

Els plans que actualment s'estan desenvolupant des del CRBMC i l'ANC es basen en marcs i referents estatals i internacionals, com el Plan Nacional de Emergencias y Gestión de Riesgos en Patrimonio Cultural de l’IPCE, així com en les directrius impulsades per l’ICCROM i el grup PROCULTHER. Aquests organismes promouen la inclusió del patrimoni cultural en els plans de protecció civil davant emergències i desastres, reconeixent la importància de preservar la memòria documental com a part fonamental del patrimoni cultural.

El futur Pla de Salvaguarda dels Arxius a Catalunya planteja la necessitat de crear una estructura organitzativa específica per gestionar incidents que puguin afectar els arxius. Aquesta estructura hauria d'incloure protocols d'actuació en cas d'incident, l'adquisició d'equipaments especialitzats i la formació específica del personal arxivístic. La formació és un aspecte clau del pla, ja que permetrà als professionals del sector actuar amb eficiència tant en la prevenció com en la recuperació d'arxius afectats per emergències.

En definitiva, el Pla de Salvaguarda dels Arxius a Catalunya vol assegurar que el patrimoni documental del país es mantingui protegit davant les amenaces futures, garantint així la seva preservació i transmissió a les generacions vinents, independentment de les adversitats que puguin sorgir. Aquest esforç col·lectiu ha de permetre que les institucions arxivístiques estiguin preparades per afrontar qualsevol situació d'emergència.

La conservation des archives à Djibouti, dans un environnement aride, nécessite une stratégie adaptée aux températures élevées et à la faible humidité. Cela inclut la conception d’infrastructures spécifiques, le choix de matériaux résistants, et des protocoles de restauration pour les documents endommagés. Il est aussi essentiel de former le personnel aux défis climatiques locaux. La numérisation des archives offre une solution durable face aux contraintes climatiques extrêmes.

Dans les régions avec un climat chaud et aride comme Djibouti, la conservation des archives est un défi majeur en raison des températures élevées, de la faible humidité relative, et du climat sec. Ces conditions climatiques extrêmes accélèrent la détérioration des documents, notamment le papier, les encres et autres supports physiques. Face à ces enjeux, une stratégie globale de préservation doit être envisagée, intégrant des solutions adaptées aux réalités locales.

La première ligne de défense pour la conservation des archives repose sur la conception d’infrastructures spécifiques. Les bâtiments archivistiques doivent être conçus pour minimiser les fluctuations de température et limiter l’exposition des documents aux éléments extérieurs. L’utilisation de techniques architecturales passives, telles que l’isolation thermique renforcée, les murs épais et la ventilation naturelle, peut réduire la dépendance aux systèmes de climatisation énergivores. L’intégration de toits végétalisés ou de murs réfléchissants est également une option pour limiter l’accumulation de chaleur.

Nous devons aussi nous pencher sur le choix des matériaux utilisés pour le stockage qui est crucial. Les boîtes d’archives, étagères et autres contenants doivent être fabriqués à partir de matériaux résistants aux conditions arides. Par exemple, des boîtes traitées pour résister à l’humidité et à la chaleur peuvent prolonger la durée de vie des documents. De plus, des revêtements ou des films protecteurs peuvent être appliqués pour limiter l’exposition directe à la chaleur et aux particules abrasives comme le sable.

Par contre, pour les documents déjà affectés par les conditions climatiques, des protocoles de traitement spécifiques doivent être développés. Cela inclut l’identification des dommages, comme le jaunissement ou la fragilisation du papier, et l’application de techniques de restauration adaptées. Par exemple, la réhumidification contrôlée dans des environnements hermétiques peut aider à redonner de la souplesse aux documents fragiles.

Nous ne pouvons pas outrepasser le fait que la réussite de toute stratégie de conservation repose sur la formation des professionnels impliqués. À Djibouti, il est essentiel de sensibiliser le personnel des archives aux défis climatiques locaux et de leur fournir des compétences pratiques en conservation et restauration. Des programmes éducatifs sur la gestion des risques, l’entretien des infrastructures et l’utilisation des matériaux spécifiques peuvent renforcer la résilience des équipes face aux conditions arides.

La proposition de la numérisation comme une solution clé pour pallier les défis physiques imposés par le climat nous semble judicieuse. En créant des copies numériques, les contenus archivistiques sont préservés de manière pérenne, même en cas de détérioration des documents originaux. Ces copies peuvent être stockées dans des serveurs hors-site ou sur le cloud, minimisant les risques liés aux conditions locales. Cependant, il est crucial d’intégrer la numérisation dans une stratégie globale, en assurant une gestion des données sécurisée et accessible.

La conservation des archives dans des environnements arides exige une approche holistique qui combine infrastructures adaptées, matériaux spécifiques, restauration proactive, formation continue et technologie numérique. Ces efforts permettront de préserver le patrimoine archivistique pour les générations futures tout en tenant compte des contraintes climatiques locales.